El 23-F, un quart de segle després

El 23 de febrer del 1981 el tinent coronel Antonio Tejero dugué a terme un cop d'Estat frustrat

TW
0

L'horabaixa del 23 de febrer de 1981, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero Molina irrompia al capdavant de 200 guàrdies civils a l'hemicicle del Congrés, on es procedia a la investidura del president Leopoldo Calvo Sotelo, al crit de «tot el món al terra!».

L'operatiu va començar, tanmateix, molt abans, el juliol de 1980 en un restaurant de Madrid en el qual es donaren cita el tinent coronel Tejero, el civil Juan García Carrés i el tinent coronel Pedro Mas Oliver, ajudant del tinent general Jaime Milans del Bosch, capità general de València, de qui portava instruccions concretes: encarregar a Tejero l'elaboració d'un pla per assaltar la Cambra Baixa.

El pla dels colpistes tenia tres punts clau: la presa del Congrés, la intervenció de la Divisió Cuirassada Brunete (DAC) i la incorporació al cop dels capitans generals després del ban que el mateix dia faria públic a València. Establia a més el nomenament del general Alfonso Armada Comyn com a president del nou Govern.

Protagonistes
Aquella horabaixa del 23-F, Santiago Carrillo va romandre assegut. Adolfo Suárez també. El general Manuel Gutiérrez Mellado, vicepresident del Govern, es va enfrontar, sense èxit, a Tejero. La resta dels diputats van desaparèixer després dels seus escons. Després d'un temps, als congressistes se'ls va permetre tornar als seus seients.

A l'exterior i d'acord amb l'evolució dels esdeveniments, es va procedir a neutralitzar el pla dels colpistes, ja que Milans del Bosch havia imposat l'estat d'excepció a València i Tejero s'havia fet fort al Congrés.

Per parar la intervenció de la DAC i la participació de la resta dels capitans generals d'Espanya es van posar en marxa les directrius del capità general de Madrid, Guillermo Quintana Lacaci, i del cap de l'Estat Major de l'Exèrcit, tinent general José Gabeiras Montero.

El primer, a través de la xarxa de comandament, va impedir que la Divisió Cuirassada es posàs en marxa. El segon va desmuntar els intents de Milans de convèncer els capitans generals que el rei estava darrere de l'operació colpista.

Però res d'això hauria estat possible ni hagués donat resultat sense la intervenció directa del rei Joan Carles, qui, a la una de la matinada, va aparèixer vestit de capità general a les pantalles de televisió, desautoritzant els conspiradors.

A les sis i mitja del matí, el capità general Milán del Bosch deixà el seu lloc de comandament després d'acceptar l'ordre de retirada imposada pel rei. Dues hores abans ja havia ordenat la tornada dels homes i els carros de combat desplegats a València a les seves respectives unitats.

Militars
La Divisió Cuirassada no es mobilitzà i les Capitanies generals estaven sota control. En aquell moment, només faltava solucionar l'assalt al Congrés.

A les nou del matí del 24 de febrer, el tinent coronel Tejero firmà la seva rendició, en la qual s'establia que no es demanassin responsabilitats de tinent cap a baix, petició que va ser acceptada per la cadena de comandament militar.

A les dotze i quart del matí d'aquest mateix dia, els diputats foren alliberats.

Vint-i-cinc anys després d'aquest intent de cop d'Estat, el desenvolupameny del cop continua tenint molts de punts obscurs, tant en allò que respecta la trama militar com pel que fa als civils implicats.