El Tribunal de Drets Humans refusa les demandes de Segi i de Gestores

AgènciesPalma04/06/02 0:00

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha desestimat dues demandes tramitades contra els 15 països de la Unió Europea per les organitzacions Segi i Gestores Pro Amnistia, les activitats de les quals foren il·legalitzades pel jutge espanyol Baltasar Garzón pels seus presumptes vincles amb ETA. En una decisió que es va donar a conèixer ahir, la Cort rebutjà admetre a tràmit les demandes en les qual Segi, Gestores i els seus portaveus respectius acusaven els Quinze de violar un seguit d'articles del Conveni Europeu de Drets Humans. D'altra banda, els tres partits que formen el Govern basc continuen col·locant les institucions en contra de la Llei de partits. Com ja feren al Parlament basc, els vots de PNB, EA i IU-EB serviren per aprovar un text favorable als interessos de Batasuna a les Juntes Generals de Biscaia.

Això sí, el tripartit no va donar suport a l'esmena que va presentar la formació abertzale, sinó al document alternatiu que ells mateixos proposaren. Les Juntes Generals de Biscaia aprovaren una proposició no de llei amb el títol A favor de la llibertat i els drets fonamentals, un text alternatiu d'un altre que va presentar Batasuna a la mateixa Cambra. Aquesta primera proposta va ser rebutjada amb els vots de PNB, PP i PSE, encara que EA s'hi va abstenir. Després el tripartit sí que va aprovar el seu text, malgrat l'oposició de populars i de socialistes.

El text rebutja «els processos d'il·legalització de partits empresos pel Govern central», perquè «afecten drets i llibertats reconeguts expressament en la Constitució» i critica igualment «la manera d'interpretar i d'aplicar la Llei», que pot propiciar situacions d'«arbitrarietat». Finalment, el lehendakari Juan José Ibarretxe va rebre ahir de mans del president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, la Declaració per la Pau, la Normalització Institucional i la Concòrdia Civil a Euskadi, elaborada per l'entitat. El text adovoca per un desenvolupament del sistema autonòmic a fi «d'integrar en el consens constitucional i estatutari tots els partits bascs».