Som com som

No és que aquests nouvinguts d'antany o més recents, no tenguin trets i qualitats, com a persones i com a pobles, tan bones o millors que les d'aquí, simplement són diferents, allà són com són i aquí som com som. És fàcil observar que en esdeveniments arrelats a la nostra peculiaritat, a la nostra personalitat, en general no hi solen ser presents ni ho volen entendre, simplement no els importa o no els importa gaire el que feim o deixem de fer. Viuen, però aquí, i en certs casos, especialment des d'àmbits polítics polítics de dreta espanyola ens menyspreen, no ens respecten i ens combaten.

Amb tot, aquest poble mallorquí dona la victòria a PP/Vox. Més que per una suposada arrelada cultura política conservadora, ho fan pensant en els doblers. Les línies vermelles que assenyadament s'han de marcar en qüestions urbanístiques i contra el salvatge model capitalista, en qüestions de conservació i millora mediambiental, en protecció de llengua i cultura minoritzada per una llarga persecució i imposició colonial espanyola són, amb aquesta gent, inexistents en benefici de guanys i mercaderies, en el nostre cas de monocultiu turístic.

La dreta espanyola sempre tendrà forts incentius per inflar egos, aprofitaments personals lucratius de la seva militància, sense gaire esforços ni problemes de pensament o consciència. No debades veneren el capitalisme totpoderós. Podran comptar amb una bona inversió dels patrocinadors en la promoció publicitària, serà elaborada, professional i costosa sigui en dissenys i materials de campanya electoral, sigui a tota hora i des de tots els àmbits de comunicació, copats pels mateixos interessos econòmics. Tot beneït alhora amb la creu del nacionalcatolicisme espanyol, que no s'estan d'exhibir.

A aquestes alçades, lluny de creure que una inexistent consciència del nostre poble, en dotar-se d'autoprotecció i defensa per no deixar de ser ho, ho és per desinformació, ja no hi ha cap dubte que ho és per irresponsabilitat. No saber, no voler entendre, que vivim autèntiques i serioses urgències i emergències mediambientals, urbanístiques, socials, lingüístiques, de supervivència identitària.... és tirar benzina al foc de l'incendiari.

Per altra banda, no s'ha de menystenir gens la profunda influència de la dura repressió exercida pels colpistes nacionals espanyols del 36, la llarga, repressiva i cruel dictadura militar de quaranta anys i la continuïtat dels seus hereus en el règim del 78 i la seva constitució que, llevat d'heroiques excepcions resistents, han aconseguit consolidar la consciència espanyolista que patim.