Canviem el tarannà

Fa uns dies vaig sentir el periodista Carles Francino a una entrevista fora del seu mitjà de comunicació habitual i insistia en aquesta idea. No caiguem en el catastrofisme que tot va malament, tot és un desastre, no tenim remei... tots els polítics són iguals, la política no serveix per res. Insistia que no tot va tan malament, que la política és necessària, que reivindiquem les accions bones i positives. I m’he fet meva aquesta opinió.

Perquè té molta raó, aquesta actitud, aquest tarannà, aquest ànim és el que afavoreix l’extrema dreta, la dreta més extrema que apareix sempre agredint, insultant, sense cap proposta de canvi sense cap alternativa. L’espectacle del senyor Feijóo al Congrés espanyol és una demostració ben clara que el partit que dirigeix només sap insultar i agredir, cap proposta seriosa de com ell solucionaria el problema de la corrupció, si governés. Perquè no en té ni en sap, és evident, i perquè té la relació més alta de corruptes de tots els partits parlamentaris.

Des d’aquí li recordem, en boca del nostre diputat Vicenç Vidal, no li consentim cap lliçó de moral, quan coneixem bé la pluralitat, la diversitat de maneres de furtar doblers públics que han exercit persones amb càrrecs públics del seu partit. Des del Túnel de Sóller amb el primer president Cañellas, passant pel senyor Matas, el cas Rasputín i altres per exemple, o en Rodrigo de Santos usant la Visa de l’Ajuntament per anar a saunes, acabant condemnat per corrupció de menors.

L’actitud negativa, tot és un desastre, la política no serveix per res, agrada molt a qui es declara «apolític», no vol pagar impostos i aplaudeix els crits i renous d’aquells que insulten i menyspreen les accions polítiques.

Canviem nosaltres, responent que la política és més necessària que mai, que hi ha la immensa majoria de càrrecs electes que són honestos, que volen canviar el seu poble, la seva ciutat, la seva comunitat autònoma, el seu país. Que sí que volem pagar impostos, per gaudir d’una sanitat pública amb eficiència i eficàcia, per tenir un ensenyament als diferents nivells educatius amb mitjans suficients, amb formació per als i les docents que instrueixen els infants i els adolescents, també volem una universitat científica al servei de la societat, no de les empreses.

Que volem pagar impostos per tenir uns serveis socials que atenguin la població més vulnerable, la dependent, i tota aquella que requereix els ajuts públics per viure, no basta sobreviure.

Canviem l’ànim i responguem que amb més o manco ritme el món funciona, que hi ha molta gent que vol transformar el sistema capitalista, vol la pau i treballa fermament per acabar amb el genocidi de Gaza, del poble palestí. Que hi ha moltes persones honestes que s’esforcen per transmetre la necessitat de viure en comunitat, superant l’individualisme que només durà frustració.

Canviem d’actitud davant tant catastrofisme i reivindiquem la bona feina de tanta gent que s’afanya en fer funcionar les cooperatives diverses, com alternativa a l’empresa, que forma part de l’economia social i alternativa, solidària amb qui viu situacions molt pitjors en països empobrits.

Donem alguna «ditada de mel», això és, reconeguem la feina dels companys i companyes que ocupen càrrecs públics sigui de gestió o a l’oposició, sigui als equips dels partits polítics, dels sindicats, de les associacions diverses. En una paraula apreciem la feina diversa de les persones que treballen en les entitats de la societat civil, perquè són el motor que pot fer canviar i transformar la realitat.

Siguem actives contra missatges negacionistes, catastrofistes, que volen convèncer que la solució demana votar aquells que insulten i agredeixen, siguem defensores de la necessitat de transformar aquest sistema depredador, amb la unió, la cooperació, la solidaritat que fan avançar els pobles.