Si no hi ha cap contratemps, aquesta setmana arribaran a Mallorca els infants sahrauís que participen en el programa de Vacances en Pau. Aquests nins i aquestes nines durant unes setmanes viuran amb famílies acollidores, unes famílies de qualsevol classe que, val a dir-ho, són un grandiós exemple de generositat. Són, sens dubte, del millor que té la nostra societat.
La infància sahrauí, que estarà entre nosaltres en el període estiuenc, gaudirà de quelcom tan essencial com és la pau. Recordem-ho una altra vegada: Gaudir de la pau no és només el gaudi d'una situació vital d'absència de guerra, és el fet de transitar per la vida en un marc de justícia, d'existència material bàsica, més o menys garantida, d'aplicació efectiva dels DDHH, d'horitzons possibles de llibertat i progrés vital i en societat.
De tot això n'estan privats els nins i les nines sahrauís que, els pròxims dies, aterraran a Mallorca. I, també ho estan privades del gaudi de la pau les seves famílies que romandran, d'ençà de gairebé cinquanta anys, als campaments de població refugiada sahrauí a la inhòspita hamada algeriana de Tindouf.
Mentre, de la mà de l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears (AAPSIB), es desenvolupa el programa Vacances en Pau de 2025, persistirà la lluita del poble sahrauí a tots els fronts per la seva llibertat, pel compliment de la legalitat internacional, per la definitiva descolonització de la darrera colònia del continent africà, i, conseqüentment, per la independència del Sàhara Occidental. Talment com ha succeït en les dècades de vida del Programa Vacances en Pau i de l'ocupació il·legal del Marroc del Sàhara Occidental.
Però enguany, hi ha una circumstància indignament paradoxal: Mentre, a casa nostra, i a altres indrets d'Europa, la infància sahrauí gaudeix -gràcies al robust moviment solidari europeu amb la causa sahrauí- d'unes vacances en pau, a casa seva, és a dir, al Sàhara Occidental, continuarà l'obscenitat d'incentivar a l'engròs la promoció de la ciutat ocupada de Dakhla (l'antiga Villa Cisneros espanyola) com un gran destí turístic. Destí per a vacances tacades de sang, s'hauria de dir. Perquè l'ocupació il·legal és sempre violència, la repressió marroquina a Dakhla, i arreu dels territoris sahrauís ocupats, és tan brutal que cal parlar de règim d'apartheid per a les persones sahrauís que hi continuen malvivint. El turisme com a font de deshumanització, que explic a aquest article (vegeu aquí), és una autèntica guerra, una barroera conculcació dels drets humans i de qualsevol legalitat internacional. És la llei del més fort en armament. És la guerra.
Aquesta és una guerra directament conseqüència de la complicitat del govern del Regne d'Espanya, del menyspreu als tribunals europeus que han sentenciat la il·legalitat de l'espoli del Marroc en els territoris legalment sahrauís (la promoció de vacances a Dakhla n'és part d'aquesta espoliació de recursos), del trumpisme global, de la menysvaloració de l'aplicació efectiva de la Declaració Universal dels Drets Humans, en definitiva, d'una clamorosa i indignant deshumanització, i d'un cúmul de traïcions al poble sahrauí. Tanmateix, el Sàhara Occidental no és del Marroc!
Malgrat tot, sempre ens quedarà la dignitat de la solidaritat amb el poble sahrauí, i la humanitat dels nins i nines sahrauís que estan a punt d'arribar a casa nostra. Sigueu benvinguts!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.