Està molt de moda la simplificació, en tots els aspectes i àmbits. Hem passat de maquillatges molt elaborats a un estil més natural, amb menys productes i menys passos. Els codis de vestimenta pràcticament han desaparegut, tret dels contextos més formals. La decoració de les cases cada vegada és més minimalista, pràctica i funcional. Hi ha reclamacions constants per agilitzar tràmits i reduir la burocràcia. Celebracions com noces i comunions cada vegada són més informals, amb menys convidats i parafernàlia. Així doncs, la simplificació no sempre és negativa, i quan és present en tants d’àmbits, podem parlar d’un canvi de mentalitat generacional que sembla valorar més el seu temps.
Una cosa que simplifica molts tràmits i transaccions és la digitalització. Ja no cal anar presencialment al banc, a l’ajuntament o la botiga perquè ho podem fer tot en línia. La comunicació també s’ha digitalitzat, ja no escrivim cartes ni esperam a veure’ns en persona per contar-nos coses, sinó que enviam correus electrònics, whatsapps, imatges...
Al cap i a la fi, és més còmode i fàcil informar-se a través de vídeos curts de cinquanta segons que llegint una notícia de quatre minuts que, a més, requereix un mínim d’esforç cognitiu. És més còmode i fàcil mirar una pel·lícula que llegir un llibre. És més còmode i fàcil escriure un missatge de 10 paraules que un de 20 que diu el mateix.
La simplificació i la digitalització, dos fenòmens que van plegats, tenen una repercussió directa en les llengües. La simplificació de l’expressió va lligada a una pèrdua de lèxic i vocabulari. El problema més gros no és l’empobriment de les llengües, sinó l’empobriment del raonament i la capacitat crítica dels seus parlants. No es poden expressar idees sense paraules, i si no es parla d’una cosa, no existeix. No es pot remoure cap consciència sense paraules, i molt manco tenir un esperit crític.
A poc a poc, caiem en els extrems, en les dicotomies i els binarismes. Empram paraules i conceptes que existeixen per oposició a un altre: bo–dolent, i perdem tot un ventall de matisos, oblidant que no tot és blanc o negre. Entre ràpid–lent perdem àgil, moderat, pausat; entre amor–odi perdem simpatia, indiferència, cordialitat, tolerància; entre veritat–mentida perdem omissió, distorsió, exageració.
Quanta gent hi ha que en llegir un titular es demana per què han triat una paraula i no una altra? Quines connotacions té la paraula elegida? Si l’elecció ha estat intencionada i conscient? El titular «El govern aprova una pujada d’impostos per augmentar la inversió en sanitat» es pot presentar de maneres molt diferents: «El govern reforça la sanitat pública amb un impost solidari» o «Nou cop fiscal: el govern castiga les famílies amb més impostos». Si no ens fixam en com parlam i en com s’articula la informació que ens arriba, no podem ser crítics, i si no som crítics som manipulables.
Les llengües són un reflex de la societat de l’època, i la seva evolució és paral·lela als canvis socials i culturals. Ara mateix, les llengües ens diuen que hi ha una simplificació d’idees i d’informació, una tendència als extrems i una erradicació de tot allò que és mínimament complex o requereix un ínfim esforç –cognitiu–. Vius amb la simplificació, que la nostra capacitat de raonament no sigui simple en excés.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.