El debat al Mavi

Es va convidar el públic, que va debatre amb els participants posteriorment, a ser conscient que no tot depèn dels polítics i que, una societat civil conscient i ben organitzada, té una notable capacitat per a exercir pressió sobre el govern de torn, independentment del color polític que sigui. Les referències a situacions quotidianes, que sovint ens passen per alt i que mostren davant la nostra cara, el finançament injust o que els ports i aeroports no es controlen des d’aquí, varen ser clarament il·lustratives. Es va alertar també sobre el risc real de valencianització de les Balears. Fa poc, l’Ajuntament d’Alacant, va aprovar demanar a les Corts, que la ciutat passes a ser considerada zona castellanoparlant. En aquesta línia, cal destacar que l’anterior conseller de cultura de la Generalitat Valenciana, era torero de professió.

Seria un error contemplar aquest panorama de persecució identitària, cultural i lingüística radical des de la distància, com a quelcom aliè a nosaltres. Si bé, Margalida Prohens no és Carlos Mazón, els partits que governen allà i aquí, sí que són els mateixos. Gabriel Canyelles, es va haver d’entendre amb Unió Mallorquina. A Prohens, ara li toca entendre’s amb Vox. No cal comentar la diferència. Ni com hem capgirat el mapa polític.

Vist el panorama, iniciatives com les de Fundació Mallorquinista, són necessàries per a reflexionar de forma constructiva, tocant de peus a terra i creient en les possibilitats del país per a disposar de forces de tendències progressistes i conservadores que posin sempre el país per davant del partit, i d’egos i personalismes diversos. Disposades a disputar amb il·lusió i autoestima l’hegemonia aclaparadora de la que avui gaudeixen les forces polítiques d’àmbit estatal.

Actes com el del Mavi, conviden a l’optimisme, ja que demostren que hi ha un gruix de persones que militant a partits o sense ser-ne de cap, estan preocupades pel futur econòmic, social i nacional més immediat. I estan disposades a sumar, escoltar, repensar i contrastar punts de vista per a arribar a espais de trobada. Amb un tarannà obert, on no es demana d’on es ve, sinó posar propostes constructives damunt la taula. Reiniciar en definitiva, per a poder construir una opció transversal ampla i molt necessària. Tant de bo, doncs, sigui la primera de moltes trobades.

Jaume Burdils, Sociòleg.