La nesplera d'en Jaume Santandreu

Com tu voldria viure, humil, a la vorera
del qui suporta nafra, malura de crostera,
curull de soledat.

Com tu voldria un mestre destrat en gais savieses
que em coronàs les branques de cirerer de pastor
i, lliure de l'espina que escaliva escomeses
del qui em cerca la fruita, m'empeltàs les dolceses
d'una nova avior.

Com tu voldria, escàpol, que el fruit de l'estimera
punt madur, exacte, sense cap pic grenyal,
es fongués pels meus llavis, xuclada fugissera,
furtiva espipellada, sense arriscar fal·lera,
penyora ni senyal.

Mon cor de terròs aspre no estima l'olivera,
ni el taronger, ni el roure, ni l'alzina, ni l'om.
Retorn a la bardissa de malmesa sendera
només per contemplar-te, essencial nesplera,
i voler ser qui som.

Jaume Santandreu i Sureda

No és rar que en Jaume preferís aquest arbre, la nesplera (Mespilus germanica). A la nostra terra no creix silvestre, no trobarem el seu peu bord, cal empeltar-lo, i aquí sovint es fa sobre el cirerer de pastor (Crataegus monogyma), per tant cal una certa saviesa ancestral per realitzar aquesta tasca. Cal bondat també, perquè a la nesplera te la trobes, o trobaves, on menys t'esperes i això és així perquè venturers com són els cirerers de pastor, poden sortir a part o banda, sovint formant part de les bardisses de voreres de torrents, cal però ja dic un empeltador i aquest, sigui per afició, sigui per ser ser bona gent, com dic, converteix el que és silvestre en allò que és creació humana, aquí i allà, lluny de ca seva, del seu propi profit. Les nesples, els aglans dolços, les atzeroleres, les serves com també les pomes o les peres, són producte d'anys de saviesa camperola, no les va crear Déu, i qui sap si fins i tot va ser aquest el motiu de l'expulsió del paradís, haver creat l'arbre del bé i del mal i haver-ne tastat els seus fruits creant la incipient i humana agricultura.

L'empeltador de nespleres sovint no rep res a canvi, només la gratificació, la satisfacció de veure exitosa la seva feina i de creure i pensar, que aquell arbre fruiterà i podrà oferir les seves nesples o altres fruits tardorencs producte del seu empelt, a caminants, margers, pastors, marginats o bandejats cansats i necessitats d'aturar i tastar un poc de fruita, que en altre temps de penúria era vital. Talment la nesplera, en Jaume Santandreu va viure per oferir refugi, escalfor, menjar, companyia a qui la necessitava. Tothom ho sap, el nostre poble ho sap i no l'oblidarem mai.