Tomeu Martí i Florit (Palma, 1969) és, en essència, un activista. Ha escrit poesia, però ha assolit significació sobretot en l’assaig i el periodisme, gèneres en els quals ha pogut exposar millor les seves idees, les seves inquietuds i les seves creences. La labor com activista cultural i polític és immensa: director del Diari de Balears, impulsor i director d’Ona Mediterrània i del projecte audiovisual VIDA, ha estat vicepresident i coordinador de l’OCB, i un llarg etcètera en les executives o com a membre d’associacions cíviques en defensa de la nostra llengua i del nostre país. Ha publicat diversos llibres d’assaig entre els que podem destacar La revolta dels enllaçats i Visca Mallorca lliure. I com a periodista, apart de feina a ràdio i televisió, ha escrit milers d’articles. De fet, en la col·lecció Quaderns d’Ona Mediterrània dBalears, el 2019 ja havia publicat una selecció d’articles titulada Tots els colors de la llibertat. Ara, sis anys després, apareix Virals i vitals.
A Virals i vitals es recullen cinquanta-dos articles publicats al Diari de Balears entre gener de 2020 i novembre de 2023, en l’època que podríem anomenar de la pandèmia. Una pandèmia que també es pot usar metafòricament: la de l’ascens del feixisme i de la repressió dels vents que havien portat el referèndum de l’1 d’octubre i els pocs segons que durà la DUI.
En aquest llibre trobam a Tomeu Martí en estat pur, sense filtres: el lluitador polític i reivindicatiu, l’home compromès amb la llengua i el país, el republicà l’antifeixista i antiborbònic, l’independentista de pedra picada... Allò que realment és, pensa i creu en Tomeu Martí. De fet, si no existís un Tomeu Martí, caldria inventar-lo perquè homes com ell són imprescindibles. És allò tan sabut que deia Bertold Brecht: «Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. N’hi ha que lluiten un any i són millors. També hi ha els qui lluiten molts anys i són molt bons, però els que lluiten tota la vida són els imprescindibles». Per a la majoria dels humans, de tots nosaltres, és gairebé impossible dedicar, com fa ell, tota la vida, tots els seus esforços i energies a defensar la llengua i la cultura catalanes, i també el somni (si més no, ara per ara) dels Països Catalans. I defensar aquestes idees contra corrent: amb un estat centralista i dogmàtic que diu defensar el pluralisme lingüístic, però que usa tot el seu mecanisme de poder i els mitjans de comunicació submisos per esclafar qualsevol llengua espanyola que no sigui el castellà. I per a més inri, fer-ho a Mallorca (la nostra estimada illa, però que permanentment pateix o amnèsia o una severa crisi d’identitat) sense caure en el desencís i la desesperació exigeix un esforç titànic.
El llibre comença amb l’article ‘Carta al rei d’Espanya’, un text que va tenir més de 250.000 visites i va ser traduït a diverses llengües. El segueixen altres cinquanta articles que tracten els temes predilectes de l’autor, tant les fílies, l’independentisme, la República (del 36 i la Catalana), la justícia social, l’ecologisme, l’associacionisme, la malmesa llibertat d’expressió..., com les fòbies, els Borbons (especialment Felip VI), la repressió de l’estat espanyol, el canvi climàtic, la massificació turística, la violència masclista... Es tracta d’una anàlisi lúcida i crítica de la realitat d’aquell trienni però que és vigent també en el moment actual. Com els bons periodistes fa un diagnòstic precís del moment històric, denuncia les injustícies i el problemes greus, i a més, enfront de l’escepticisme habitual entre els que som opinadors, ofereix solucions. Altra cosa és que puguin dur-se a la pràctica. Tanmateix ell, com home que creu i defensa els seus ideals, fa pedagogia i no s’està de proposar remeis.
Un fet que m’ha cridat l’atenció és l’ús de diverses citacions cèlebres: Simone de Beauvoir, Rabindranath Tagore, Theodor W. Adorno, Gabriel Celaya... Però les més encertades, la de Panait Istrati, escriptor romanès que en visitar l’Unió Soviètica a l’època de les purgues i de moltes coses que no rutllaven, quan un funcionari va afirmar que per fer una truita s’havien de trencar ous, ell va respondre: «Veig perfectament els ous romputs, però on és la truita?», que Martí empra per referir-se a la no proclamació d’independència dia 10 d’octubre de 2017. La de Derek Curtis, president de la universitat de Harvard que va dir «si vostè creu que l’educació és cara, provi amb la ignorància» (va com anell al dit a la desmantellació universitària de Trump), que usa com exemple de la necessitat d’invertir en cohesió social a les Balears. I la de Bill Clinton que, en visitar Catalunya el 2001, va dir allò de «The future will be either Catalan or Taliban (El futur serà català o talibà)», que li serveix per descriure la repressió del fonamentalisme espanyol al procés independentista.
Tots els articles són potents, reflexius, crítics. Ben escrits, amb un llenguatge sobri, planer, eficaç, amb poques concessions a la lírica i als oripells estilístics. Tanmateix, un dels que més m’han agradat, és l’únic que en podríem dir de caire poètic, el que porta el títol paronímic d’‘El plom contra la ploma’ per palesar l’antítesi feixisme i cultura.
El llibre es clou amb l’epíleg ‘Llarga vida a Vida’ , de manera que tanca el cercle iniciat pels Virals (el text sobre Felip VI) amb aquest Vitals (altre paronímia, per cert), una mena de manifest en el qual s’explica què és i per a què serveix la plataforma audiovisual VIDA.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.