La lluita contra l’exclusió social a Mallorca i la seva atenció no s’entén ni es pot estudiar sense atendre l’activisme extrem, incansable i permanent de Jaume Santandreu. El 1973 és un dels fundadors dels «Acolliments» de s’Arenal, llocs d’encontre per a obrers víctimes de la crisi iniciada aquest any que els deixà sense feina ni llar; cofundador, el 1981, de l’Hospital de Nit (gestionat per l’Associació Marginats La Sapiència) que atenia principalment persones atrapades en l’alcohol; impulsor de l’‘Associació altruista El Refugi’, el1993, adreçada a l’atenció de víctimes de tot tipus de toxicomanies; i fundador de ‘Can Gazà, institut contra l’exclusió social’, el 2003, que atén abstinents sense cap mena de suport. 52 anys menys vuit dies ininterromputs d’atenció esforçada i mantinguda a favor de la dignitat de les persones rebutjades. Fins ara, ningú més que ell pot presentar aquest currículum. Cal no oblidar-ho.
En paral·lel, Jaume Santandreu també té un lloc destacat en la literatura catalana expressada des de Mallorca en els darrers seixanta anys. Des del seu primer llibre publicat, el poemari Dos pams d’home, Premi Ciutat de Manacor 1971, fins al darrer, Mon cor aflama estels. Apoelegies, ha editat 35 títols que inclouen tots els gèneres literaris i dels que se’n poden destacar: Camí de coix, 1979, premi Ciutat de Palma; En nom del pare, 1983; Mamil·la encara, 1984, premi Andròmina de Novel·la; Encís de minyonia, 1996, premi Miquel Àngel Riera de Narrativa; Mortuus Dei, 2002, premi Alexandre Ballester; Negrada, premi Pare Colom de Narrativa; i Déu meu, 2018.
A més d’atendre la seva producció literària col·laborà profusament en tota mena de mitjans de comunicació.
Nascut el 9 de juny de 1938, a la costa del Cós de Manacor, ingressa al Seminari Menor de Mallorca el 1948 i el 1954 oposita i guanya plaça a la Sapiència, institució creada el 1633 per Bartomeu Llull per a estudiants de capellà mallorquins i pobres. És ordenat prevere el desembre de 1960 a la Seu de Mallorca. Exercí a les parròquies de sant Francesc de Paula, de Palma, a sa Pobla i durant quatre anys a Piura, al nord-est del Perú. El 2022 renuncia al seu ministeri sacerdotal i es casà amb Miquel Àngel Castell.
Els que l’estimam no podem caure en el parany de fer apressadament i maçolats per l’emoció un obituari o una nota necrològica perquè en Jaume segueix per sempre a Can Gazà. La seva gran i darrera lliçó de vida plena va ser decidir estrenar l’eternitat on, amb qui, quan i com. Així, de l’hospital de Son Espases no va venir a Can Gazà per anar-se’n, sinó per quedar-s’hi per sempre. I per això segueix aviciant-nos, dedicant-nos tot el blau del seu mirar, regalant-nos a balquena la seva inesgotable generositat.
A En nom del pare, un extens poema dedicat a la mort del seu pare, diu:
Barrat dins mi mateix, em deixen viure
el dol civilitzat de llunyania
però no us trob a vós dins la distància.
Els que l’estimam ens atrevim a esmenar-li la plana:
Enllà de nosaltres mateixos
civilitzam la llunyania
perquè ens retingui el teu bes i la teva paraula.
Jaume Mateu i Martí,
president de Can Gazà, institut contra l’exclusió social.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.