Fa temps que no parlem de...

TW
0

Feminismes, i no és perquè no sigui actualitat la realitat de la desigualtat social que vivim les dones en la societat. La realitat cada dia ens mostra que és ben necessari, més que mai, mantenir ben present la feina quotidiana de les dones conscients que volem transformar el món. Això és, els feminismes, amb tota la seva diversitat i pluralitat que ens enriqueix.

Dones conscients, volia dir dones que sabem en quin món vivim, on el patriarcat com a ideologia domina les mentalitats de tants homes, tantes persones que veuen les relacions afectives basades en el domini, en el fet que per haver nascut homes són superiors a les dones.

Feminismes en plural és la paraula que defineix el moviment ideològic que vol transformar la societat, la vol igualitària, plural, democràtica, respectuosa amb tota la diversitat que té la humanitat. Pluralitat de creences religioses, d’ideologies, d’orientació sexual. I conseqüentment ha de ser un moviment divers, plural, perquè vol representar aquesta diversitat, sense mirar quines «etiquetes» li posen els mitjans i les xarxes socials.

Fa temps que no en parlava a aquesta secció, continua sent ben necessari fer-ho. Aquesta setmana que comença hem d’acomiadar un grup de dones feministes que tanquen la seva associació: Adibs- Dona Sana acaba la seva experiència com a entitat formal, s’acomiaden del local de trobades, però continuaran com a grup de pressió, aixecant la veu per a la salut i els drets de les dones.

Ens conviden al comiat amb alegria i ho fan amb una festa, el pròxim 31 de maig, a les 12.00 hores al seu local, ens convoquen per abraçar-nos, recordar el viscut, i seguir teixint complicitats.

L’associació ADIBS-Dona Sana ha estat durant molts anys un referent, un lloc de trobada, de reflexió, de sororitat, tenint l’objectiu clar de la feina per a la salut de les dones des d’una perspectiva integral, per la seva visibilitat en tantes especialitats on hem sigut silenciades, o pitjor, ateses sense escoltar-nos.

Un grup de dones que són conegudes a la nostra ciutat, al món feminista del nostre entorn: N’Elionor Taboada, Na Carmen Sánchez-Contador, na Jimena Jiménez, na Magdalena Cirerol, na Nina Parrón... i segur que em deixo alguna, dones pioneres en la reivindicació d’una sanitat pública que tingui present la realitat de les dones tant en el diagnòstic de les malalties com en el tractament que requereixen. Tanquen una etapa, no abandonen la feina constant, ara per altres mitjans.

Des d’aquestes ratlles, vull fer present el meu reconeixement,- i sé que som moltes les dones que volem fer arribar el nostre agraïment, a la seva tasca per aconseguir la visibilitat de les dones en el món de la salut, per reivindicar un tracte respectuós i humà per part dels professionals, per fer patent les desigualtats i les injustícies que patim.

Continuarem parlant de feminismes en aquesta secció, de la lluita reivindicativa que ens uneix com a dones a tantes i tantes d’arreu del món, que pateixen la desigualtat, el patriarcat, l’hegemonia del pensament masclista que margina les dones. Que les considera persones destinades des del naixement a la cura dels altres, a l’atenció als familiars, que les veu com a inferiors o no aptes per a feines masculines. Recordem la realitat de les afganeses, per exemple.

Som feministes, orgulloses de tenir companyes de lluita com ADIBS-Dona Sana, que han obert el camí a tantes altres entitats i associacions dels pobles i ciutats de les nostres illes, conscients que hem de transformar la societat perquè la volem justa, solidària, respectuosa, igualitària.