Els de més edat fa anys varem sentir parlar de la Primavera silenciosa, una sentència, un títol que ho diu tot d'un llibre que va escriure Rachel Carson. Mercè Piqueres, científica divulgadora, ens recordava a la revista Serra d'Or del mes de maig de fa un any que un mes abans, el 14 d'abril e 1964 feia 60 anys que havia mort a Silver Spring (justament) a Maryland, EUA, Rachel Carson, biòloga estatunidenca i escriptora que només dos anys abans, el 1962 havia publicat Primavera Silenciosa, un llibre de divulgació científica de gran influència a la societat occidental. Una denúncia molt treballada i ben fonamentada científicament sobre el perill de l'ús indiscriminat dels insecticides anomenats «organoclorats», com el DDT. Emprat primer durant la Segona Guerra Mundial per combatre polls i altres insectes entre els soldats nord-americans, després el seu ús en l'agricultura i gestió forestal es va anar estenent. El descobridor de les propietats insecticides d'aquest producte, Paul Müller, el 1948 va rebre el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina.
Segons ens relata Mercè Piqueres, la idea d'escriure Primavera silenciosa li va venir el 1958 després de tenir informació d'unes cartes a diaris perquè les fumigacions per eliminar els mosquits havien afectat altres animals, així com altres retalls com a resposta a alguns lectors que defensaven la fumigació. Denunciaven que havien mort ocells i havien desaparegut abelles, saltamartins i altres insectes, però seguia havent-hi mosquits, per als quals estaven pensades les fumigacions.
Al poble d'Orient, on s'havia establert un monocultiu de pomeres, es va parlar de la desaparició dels ocells per mor de les fumigacions amb productes insecticides. La primavera silenciosa és això. Aquests productes, com el DDT, dels que se'n troben persistències encara avui a tot arreu, fins i tot als pols Àrtic i Antàrtic, foren finalment prohibits, primer als països productors occidentals i a poc a poc a la resta del món, com sol passar fins acabar les existències. No obstant en el seu lloc han anat apareixent altres productes químics o fins i tot biològics d'aplicacions insecticides, herbicides i fungicides, que han pres el relleu per a continuar persistint amb la sèrie de primaveres silencioses.
Durant anys entitats ecologistes i jo mateix hem denunciat les fumigacions contra la processionària del pi o la cuca peluda de l'alzina, que no són més aquests lepidòpters, sigui dit de passada, que elements biològics creats pel mateix ecosistema per el bon funcionament del seu hàbitat mediterrani. Igualment el Consell de Mallorca un temps fumigava la gairebé totalitat de la xarxa de carreteres i camins secundaris, amb un producte herbicida, el glifosat, que encara avui segueix utilitzant d'una manera no tant generalitzada ni indiscriminada, però alerta! Fins i tot Bayer, el gegant químic alemany, està avaluant deixar de fabricar aquest herbicida, el glifosat, amb nom comercial conegut de Roundup, degut a les costoses indemnitzacions, gairebé 11.000 milions de dòlars en demandes, que resolucions judicials nord-americanes li imposen arrel de denúncies pels efectes cancerígens sobre persones, tot i no poder obviar els greus efectes sobre una gran diversitat de fauna, en especial la pol·linitzadora.
Ajuntaments i grans empreses agrícoles de Mallorca, en especial les dedicades a monocultius de vinyes, oliveres i ametllers, segueixen utilitzant productes químics com aquests herbicida, insecticides, fungicides i fertilitzants, sovint amb menyspreu per la salut dels operaris encarregats d'aplicar-los i a vegades dins espais naturals protegits, participant en la seqüència de primaveres silencioses, això sí, sonores gràcies al renou de cotxes i avions. Ni aquests ajuntaments ni aquestes empreses no poden al·legar desconeixement en els efectes de la utilització d'aquests productes, ni sobre les persones ni sobre l'entorn natural que ens empara.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.