Miquel Ripoll

Robadora del meu cor…

El disc 'Katana' representa una passa de gegant en la carrera musical de Maria Hein | Foto: Foto: Maria Hein/X

Miquel Ripoll17/04/25 13:01

Fa unes setmanes que no puc deixar d’escoltar Katana, el nou disc de Maria Hein. La cantant de Felanitx ha fet una passa de gegant amb aquest nou treball, que ben segur es convertirà en un dels discs de l’any. La seva personal fusió de música popular i música urbana, fan d’aquest disc un referent de la música actual en català, que transcendeix les nostres fronteres, per obrir-se als escenaris i pistes de ball d’arreu del món. No debades, l’estètica japonesa que recorre tot el disc, impregna les cançons d’una estètica crua i emotiva, que tracta d’un tema d’abast universal: el desamor i la venjança.

Qui ha patit la fiblada de l’amor trencat pot sentir-se identificat en aquestes cançons esmolades com katanes. Unes lletres que apunten al cor d’allò que fa mal i intenten donar-ne un sentit que el redimeixi. La cantant branda la katana per venjar les ferides de l’amor esvaït i per trasmudar, a través de l’art, la negativitat dels sentiments amb l’afirmació de ser i de lluitar. Escoltau cançons com Katana, Nonadas, Geisha o Betta per fer-vos una idea d’aquesta maduresa afectiva i musical, i aquest afany de venjar l’amor ferit.

Malauradament, no vaig tenir l’oportunitat d’assistir al concert de Maria Hein a l’Acampallengua, on va presentar l’espectacle d’aquest nou disc. Però ben segur no perdré l’oportunitat de veure el seu directe, esmolat com una espasa japonesa. La cançó de La Dama de Mallorca, que la cantant felanitxera versionà fa un any de manera sublim, té una tonada que diu: «Valga'm Déu, ai, na Maria / Robadora del meu cor»… Musicalment parlant, el nou disc i la nova etapa artística de Maria Hein, m’han robat el cor.