Un genocidi d'abast mundial

TW
0

Sense negar el parer d'alguns opinadors que consideren que USAID, l'Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional, ha servit durant molts d'anys (de fet des de la seva creació l'any 1961) com a eina per a una estratègia de generació de conflictes locals econòmics, polítics i militars amb objectius neocolonials polítics i econòmics, no es pot menystenir la importància en ajuda humanitària que representava en lluites contra la malària, el VIH, la fam, en moltes regions del món i que ara, de cop, han quedat aturades o immerses en la confusió i el caos i que, efectivament, poden ajudar a provocar la mort de milers o de milions de persones.

És per això que no es pot descartar que aquesta gent de la nova administració nord-americana d'aparences i fets filo-nazis, amb pensaments ancorats a segles enrere, quan parla amb tanta desimboltura de la deportació dels habitants de Gaza, dels immigrants detinguts cap a Guantánamo o al satèl·lit despòtic del Salvador, o també en el suport explícit total a les idees xenòfobes i racistes de les formacions d'ultradreta europees, en realitat té a la idea una possible «solució final» contra el que considera un problema: la població mundial empobrida i obligada a emigrar a països on creuen que podran viure i treballar, ni que sigui per falsament crear un enemic intern per interès de mobilització política. Avui no caldran grans transports de bestiar humà, ni grans infraestructures de mort i incineració. No caldrà perseguir-los, ni caldrà haver-los de moure de casa, moriran tots sols, de fam, de malalties i, molt probablement també en conflictes armats interns que la mateixa crisi climàtica i humanitària provocada generarà. Exemples com Haití, Líbia, regions subsaharianes i centreafricanes, l’Afganistan, Palestina, Síria... són proves de fins a quin punt el món occidental, sense gaires escrúpols, ha començat a posar en pràctica aquesta «solució» amb el silenci còmplice de la pròpia població.

El progrés tecnològic mundial, bàsicament ha servit per enriquir qui ja són rics i que encara volen ser-ho més. La intervenció, ingerència política i militar en especial, en els territoris rics en recursos minerals rars i energètics necessaris, serveix per mantenir el nivell d'abús d'una part de la població mundial sobre una altra encara més majoritària, però pobre. El saqueig dels recursos naturals és perpetrat amb la creació de conflictes armats i crisis humanitàries, on no només hi participa els Estats Units, sinó Europa, Rússia, la Xina i l’Índia. El problema és sempre en darrera instància el colonialisme: des de les encara colònies d'ultramar angleses o franceses, fins al neocolonialisme vestit de verd o, en el cas sionista d'Israel, fonamentat també falsament en preceptes religiosos territorials de fa més de tres mil anys, però amb tecnologia militar del segle XXI.

Cal precisament reforçar el que especialment l'administració Trump o la sionista intenten fer desaparèixer, l'organització internacional de resolució de conflictes, justícia i defensa humanitària representada per l'ONU (Organització de les Nacions Unides), les COP (Conferències de les Nacions Unides contra el Canvi Climàtic), UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura), el TPI (Tribunal Penal Internacional), l'OMS (Organització Mundial de la Salut)... El que calen són llocs de poder de decisió internacional vinculant que no s'han de poder vetar ni qüestionar més que d'una forma absolutament democràtica en les seves Assemblees. El contrari és la intenció i perpetració d'un genocidi d'abast mundial que replicarà, però arreu en forma d'epidèmies, conflictes bèl·lics, atemptats, desastres climàtics, odi i violència, on no se salvarà ningú.