La setmana passada vint-i-cinc centres educatius organitzaren, al parc de la mar de Ciutat, un acte per recordar les mil dues-centes vuitanta-cinc dones i infants assassinats des del 2003 per violència masclista. Aquest mateix nombre de joves i infants, vestits de negre, es tombaren en terra per fer evident les absurdes morts en aquests vint-i-un anys d’estadístiques oficials.

Una iniciativa de Feminismes a l’escola, grups de docents de tots els nivells educatius que treballen la tasca educativa amb joves i infants, vint-i-cinc centres dels quals s’adheriren a l’acte. He de transmetre la més sincera i entusiasta ENHORABONA a totes aquestes persones que han fet possible una visibilització de les víctimes de la violència masclista, per la feinada prèvia, per l’èxit aconseguit.

Enguany es commemora el vintè aniversari de Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género.Una llei imprescindible, pionera en molts països europeus, que hauria de ser revisada, analitzada, i sobretot actualitzada, per part de les Corts. Us recoman el magnífic article de l’amiga Nina Parrón del diumenge 24, amb el títol: Baches, agujeros y socavones de la Ley contra la violencia machista. El trobareu a les xarxes.

Un any més, vivim el vint-i-cinc de novembre com a jornada internacional contra les violències que pateixen les dones, haureu vist els anuncis del govern autonòmic enfocat cap als joves amb el lema: La violència masclista comença abans del que et penses. Atura-la. Hi afegeixen un text i el número de l’IBDona. Afortunadament, ja no es diu violència de gènere, sinó el que és, violència masclista enterrant altres eufemismes propis de l’extrema dreta, socis del PP.

Ja s’ha fet habitual que durant els dies previs, o el mateix dia, siguin multitud els actes organitzats per institucions i entitats feministes d’arreu dels nostres pobles de les quatre illes. Significa que avancem en la consciència social del problema.

La sortida als carrers continua sent ben necessària, com han fet el diumenge 24 a París o Roma, i altres, o com farem avui mateix, a Palma a les 12 h convocat per les centrals sindicals i l’horabaixa pel Moviment Feminista de Mallorca i altres associacions feministes. Com ho faran a Manacor, a Maó, Vila, Formentera i molts altres llocs.

Perquè no oblidem la potència del patriarcat, ben present en la nostra societat, que entén les relacions afectives basades en el domini de l’home, que requereix la submissió de la dona. Per això és tan important el treball de prevenció de la violència en les relacions humanes, sobretot, en les afectives que s’exerceix en múltiples formes, des de les subtils no m’agrada que vagis vestida així, o si m’estimes no vagis amb les amigues, fins a les més directes del crit i aixecar la mà, perquè no vals res, perquè no m’estimes com jo a tu...

Mil dues-centes vuitanta-cinc dones i infants han perdut la vida, xifres oficials no ho oblidem, perquè són més, moltes més que no apareixen que han perdut la vida pel fet de ser dones. Totes elles tenien dret a una vida digna, sense pors, revoltades de qui les estimava de debò, amb els seus projectes de vida.

Continuem exigint més i més recursos públics per erradicar les violències masclistes, per prevenir-les als centres educatius com al conjunt de la societat, des dels clubs esportius fins a les associacions veïnals, culturals, de famílies, sindicals. Siguem conscients que són necessaris més recursos per a l’atenció a les dones que fan el pas de trencar una relació tòxica, violenta, i han de poder refer la seva vida. Recursos formatius, per exemple cap als professionals diversos que els atenen, des del món policial fins al jurídic.

Anem als carrers, als actes organitzats, amb la ferma voluntat de no deixar-nos guanyar pel desànim, pel desconcert, pel cansament. La realitat ens mostra que podem transformar-la amb l’esforç col·lectiu, cooperatiu, per unes relacions humanes basades en el respecte, en la igualtat, sense dominis ni submissió.

El feminisme, en la seva diversitat, ha fet avançar la humanitat en aquest llarg camí, continuem fent-lo, dia a dia, com deia el poeta Machado. Perquè desitjar una societat justa, igualitària, respectuosa és un objectiu possible que aconsegueixi vèncer el patriarcat i el sistema depredador que el sustenta.