algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 13°
17°

25N, cosa (també) d’homes

El republicanisme ciutadà és un impuls constant per a la conquesta de nous drets civils. D'ençà que el president Zapatero va desplegar l’agenda dels drets socials, inspirada en l'ideòleg d’aquest republicanisme, l'irlandès Philip Pettit, sens dubte, som una societat més igualitària i justa. Tenim molt camí fet. Avui és inversemblant imaginar una societat sense , posem pel cas, «matrimoni igualitari» o la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere. I, tanmateix, és ben cert que queda moltíssim camí per fer, però, des de llavors, tenim instruments per continuar caminat, i, això és importantíssim, car hi ha una majoria social prou sòlida per a la defensa i l’ampliació d’aquests drets ciutadans.

En els últims anys, com a conseqüència de la constant mobilització social –especialment del plural moviment feminista-, la caixa d’eines per avançar en el sentit correcte de la història s’ha anat completant amb lleis, com ara, la de Garantia Integral de la Llibertat Sexual -coneguda com la del «només sí, és sí» -, la llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, o la de regulació de l'eutanàsia.

En aquest context, i a tocar el 25 de novembre -Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones-, s’escau afirmar que aquesta violència persisteix, i, malgrat el negacionisme del neofeixisme envers el caràcter estructural i l'origen patriarcal d’aquesta violència contra les dones basada en el gènere per tal d’invisibilitzar-la, és absolutament visible i present en el diàleg públic. No és poca cosa després de tants segles de normalització i ocultació patriarcal de la violència masclista contra les dones!

Dades canten: Com ens recorda Nacions Unides «la violència contra les dones és la forma més generalitza de vulneració dels drets humans». I és que al món, cada 10 minuts una dona va morir a mans de la seva parella o d'un familiar en 2023, i una de cada tres dones sofreix violència masclista al llarg de la seva vida. En l’àmbit europeu, espanyol, i a casa nostra la crua realitat no difereix massa d’aquestes dades. Les 1.285 dones assassinades per les seves parelles i ex parelles des de 2003 fins ara en el conjunt de l’Estat, o les 41 a les Illes Balears, són només la punta de l'iceberg del feminicidi. A tall d’exemple, les dades de 2023 del Consell General del Poder Judicial indiquen que a les Illes Balears hi ha 124,8 casos de violència contra les dones en la parella per cada 10.000 dones.

Amb les dades referides al conjunt de l’estat i a les Illes Balears, potser no és desavinent pensar que la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, vint anys després de la seva aprovació, sigui susceptible de perfeccionament i de desplegaments més ambiciosos. Ara bé, la visibilització, centralitat de la violència masclista en el debat públic, i els recursos públics per a la prevenció i l’ajuda a les víctimes són un gran èxit d’aquesta llei.

En qualsevol cas, aquests paràgrafs no són altra cosa que el preàmbul d'allò que veritablement, vull expressar en el 25N d’enguany: La lluita per a l'erradicació de la violència contra les dones és també cosa nostra, dels homes. Al cap i a la fi, del que parlam és de violència masculina. Cal la nostra implicació, reivindicar amb orgull i valentia una masculinitat igualitària i renunciar als privilegis patriarcals.

Qui millor, tot i que no únicament, m’ha explicat en positiu aquesta necessària implicació en la lluita contra la violència de gènere és el llibre de Bell Hooks intitulat ‘La voluntat de canviar. Homes, masculinitat i amor’. A tall d’exemple Hooks ens adverteix que «el primer acte de violència que el patriarcat exigeix als homes no és la violència cap a les dones. El patriarcat exigeix a tots els homes que s’involucrin en actes d’automutilació psicològica, que erradiquin les parts emocionals del seu jo».

Tingui's en compte i generalitzem la voluntat de canviar per alliberar-nos, nosaltres també, del maleït i criminal patriarcat.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per más de lo mismo, fa 11 dies
Lee U.H. de hoy (26.11.24).
"Nadie quiere ser pastelero y/o panadero".
Más de lo mismo.
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente