En alguns entorns mallorquins on es promou la cultura popular, ressona un missatge: «la societat mallorquina tradicional és matriarcal». És una manera de descriure la societat tradicional de Mallorca i forma part d’una construcció ideològica centrada en el gran pes de la dona mallorquina en l’àmbit domèstic, fins al punt de suggerir la mallorquina com una societat amb elements feministes. Des d’una perspectiva feminista, però, aquest plantejament és difícil de sostenir. En realitat, podria tractar-se d’una idea propagada per sectors de la dreta mallorquinista per perpetuar un ideal femení liberal que encaixa amb el model de dona promogut pel feixisme clerical espanyol durant el segle passat.
Un exemple molt viu d’aquesta qüestió es troba en el ball tradicional mallorquí, considerat per alguns un espai matriarcal. Aquí es poden plantejar dos punts. Primer, com pot ser que el ball de bot fos un ball públicament matriarcal i sobrevisqués al filtre de la cultura franquista i formés part del seu catàleg folklòric? Segon, dins les figures del ball tradicional hi ha una triangulació entre estètica, cos i gènere molt potent: si es tracta d’un ball de festeig amb certa erotització i exposició corporal, quina pressió estètica es projecta sobre la dona a través del ball?
Per replantejar aquest imaginari de «matriarcat» en la tradició mallorquina, primer cal analitzar què entenem per «matriarcat». Què significa realment «matriarcal»? És suficient que la dona lideri el ball perquè aquest es consideri matriarcal?
Johann Bachofen, un dels teòrics clàssics del matriarcat, el defineix com un sistema que manté una organització natural centrada en l’element femení, no per dominar el masculí, sinó com una estructura social basada en el respecte, la fraternitat i el bé comú. En termes evolutius, algunes feministes parlen d’una «edat d’or» en què les dones tenien una posició altament considerada a la societat, com també la maternitat. Si ho pensem així, fins a quin punt s’assembla la societat tradicional mallorquina a un sistema matriarcal? Quina posició social tenia la dona en la societat tradicional mallorquina més enllà de l’àmbit domèstic? Com es considerava la maternitat en aquest context? I com es distribuïen les tasques en la societat tradicional mallorquina? Malgrat el seu potent caràcter i tarannà, les dones mallorquines han estat sempre sotmeses a les tasques domèstiques imposades per l’estructura familiar dominant. En termes d’anàlisi social, és pràcticament impossible defensar l’existència d’un matriarcat tradicional mallorquí.
Aquestes preguntes són retòriques perquè el sistema social tradicional mallorquí no proporciona un statu quo de gènere que permeti una igualtat pacífica entre homes i dones. És important que revisem els conceptes amb què descrivim la nostra societat i que ho fem des d’una perspectiva crítica i multidisciplinària, sense caure en idealitzacions o simplificacions de la realitat històrica.
