L’acció sindical no s’entén sense llibertat d’expressió

El seu discurs és el discurs reiterat de l’extrema dreta quan es tracta de la llengua pròpia de les Illes Balears, la llengua catalana. Defensar la nostra llengua no té res a veure amb el «separatisme català». El cartell en qüestió que el senyor David Gil de Vox va rompre i va tirar a la paperera és el que diu «No toqueu l’escola en català».

La llengua catalana, sobretot quan governa la dreta i ara amb els socis de l’extrema dreta encara més, és matèria de negociació laboral quan es tracta d’eximir-la com a requisit per a l’accés a la funció pública.

I és a l’escola, amb els projectes lingüístics dels centres educatius, on els alumnes adquireixen les competències en ambdues llengües per a ser lliures i bilingües en la seva vida social.

Una moció demostra el posicionament polític d’un i altre partit, i el de Vox i del PP ja sabem que és contrari a la normalització de la llengua catalana. Per tant, el seu vot no ens ha sorprès. Tanmateix, la Llei orgànica de llibertat sindical ens empara a continuar usant els plafons sindicals per a informar i defensar tot allò que afecta les condicions laborals dels treballadors i treballadors, i la llengua, entre d’altres, les afecta.

A més, la Constitució espanyola de 1978 protegeix el dret a expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant qualsevol mitjà, i l’exercici d’aquest dret no pot ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia.