Les lleis de memòria històrica promulgades ales Illes Balears i a l'Estat espanyol varen arribar molt tard i són, més aviat, massa superficials, en el sentit que inclouen mecanismes per a descobrir la veritat sobre el que va succeir i per a determinar el destí de les persones detingudes o desaparegudes forçosament i recuperar, també, la memòria de les víctimes i els abusos que varen patir. En canvi, però, no inclouen processos judicials i extrajudicials per a responsabilitzar els perpetradors de les atrocitats. Tampoc inclouen reparacions materials mínimament suficients a les víctimes, com ara podrien ser compensacions econòmiques, restitució de la propietat o dels drets civils i polítics...

Malgrat això, el grup parlamentari del Partit Popular, liderat per Margalida Prohens, votarà a favor de la derogació de la Llei de Memòria Democràtica de les Illes Balears.

Aquest gest suposa una nova revictimització de les víctimes de la dictadura feixista del general Franco.

Suposa, també, una complicitat amb els crims i robatoris comesos pels franquistes.

I, a més a més, és un intent d'amagar una crua veritat. I és que molts dels grans patrimonis familiars que avui existeixen a les Illes Balears són fruit del robatori a les víctimes del franquisme.

Molta d'aquesta gent que avui van de senyorets ben educadets i ben mudadets són els heureus directes dels qui assassinaren, violaren i robaren i donaren una cobertura ideològica a aquests delictes.

Dit així de cruu es pot entendre millor qui és qui... i per quina raó vota el que vota.