Ara que ha tornat a començar el curs i que les carreteres tornen a estar ben col·lapsades cada matí a primera hora, potser ens plantegem com hem d’indicar, gràficament, les vies que ens permeten anar de casa a la feina. Igualment, el setembre torna carregat de competicions esportives i potser ens demanem, a l’hora d’escriure, quin signe gràfic hem de fer servir per relacionar els noms dels equips.
Aquest signe és el guionet (-), que és un guió curt (més petit que la meitat del guió dels en incisos, enumeracions i diàlegs) que utilitzem sobretot, per separar paraules a final de ratlla (especialment si escrivim a mà), per enllaçar els verbs amb els pronoms febles que els acompanyen o, en el cas dels numerals, per unir les desenes amb les unitats (trenta-sis) i les unitats amb les centenes (dos-cents) ––recordem el «famós» truc mnemotècnic del DUC (o del D-U-C, en realitat) que ens ensenyaven a l’escola. De la mateixa manera, i com hem vist al primer paràgraf, recorrem al guionet per relacionar paraules entre les quals s’estableix una relació que no podem substituir amb la conjunció i: és el que trobem en els casos de relació qualitat-preu, autopista Inca-Palma, partit Andorra-Barça o vol Palma-Viena.
El guionet, però, també és necessari per escriure adequadament alguns mots compostos i, de fet, és en aquest punt que sol generar més confusions. Això passa perquè, normalment, les paraules compostes s’escriuen aglutinades en català, com a Vilafranca, Portocristo, horabaixa o migdia. No és així, però, en tots els casos, sinó que hi ha compostos que requereixen un guionet, com els que presentarem avui (sense ànim d’exhaustivitat, perquè la casuística és molt llarga).
En primer lloc, utilitzem el guionet per separar els compostos en què el primer element és un punt cardinal, com quan ens referim al català nord-occidental o a les eleccions nord americanes. Aquest signe gràfic també és imprescindible en els compostos reduplicatius, com quan diem que només sentim el xiu-xiu de dues persones que parlen molt fluix o que anirem a algun lloc tot xino-xano (o xano-xano). Compte, però: en els derivats d’aquests mots el guionet desapareix i, per tant, escriurem xiuxiuejar (i no *xiu-xiuejar).
També hi ha alguns compostos patrimonials(és a dir, que s’han format a partir de mots catalans) que necessiten guionet. És el cas, per exemple, del topònim a què es vincula l’equip que s’ha enfrontat al Mallorca aquest dissabte, que és el Vila-real. El guionet, aquí, es deu al fet que el primer component acaba en vocal (Vila) i el segon comença per r. Passa el mateix quan el segon component comença per s (com a Vila-seca o penya-segat) o per x (com a para-xocs o escura xemeneies). A més, hi ha compostos patrimonials en què, malgrat que el segon element no comença per les lletres esmentades, el guionet és imprescindible. Són els que d’alguna manera es desfigurarien si els aglutinéssim. Així, probablement no llegiríem bé topònims com Mont roig o Bell-lloc, si els escrivíssim *Montroig i *Belllloc, ni tampoc paraules com blanc-i-blau, abans-d ahir o com-s ha-fet (que es refereix al reportatge sobre com s’ha elaborat un film). També entrarien en aquest grup els noms compostos formats a partir de dos verbs coordinats (amb i entremig), com estira-i-arronsa o puja-i-baixa (tot i que, alhora, tenim vaivé i no *va i-ve). Finalment, en relació amb els compostos propis del català, també els escriurem amb guionet si l’element de l’esquerra duu accent gràfic, com a pèl-blanc, despús-demà o ciència ficció.
Més enllà de les paraules que formen part del català, hem d’escriure amb guionet alguns manlleus no adaptats (és a dir, paraules que provenen d’altres llengües i de les quals no hem adaptat l’ortografia), però només si en la llengua d’origen en duen o bé si s’escriuen amb els dos elements separats (és el que trobem a chaise-longue, hat-trick, jet-lag o déjà-vu). Com que no hi ha regla sense excepcions, hem de tenir en compte que, en les expressions llatines, no hi posem aquest guionet i escriurem, per exemple, per capita, sine qua non o de facto. No afegirem cap guionet en mots compostos que s’escriuen aglutinats en la llengua original, sinó que en respectarem la grafia, com a copyright, leitmotiv o mezzosoprano.
Sabem que la qüestió del guionet pot arribar a ser complexa de retenir i, per no imitar el que passa a l’autopista Inca-Palma, no us embossarem més amb aquest tema: deixarem la resta de casos per a més endavant. De tota manera, si teniu dubtes sobre el guionet o voleu que parlem de qualsevol altra qüestió vinculada a la normativa lingüística, ens podeu escriure a l’adreça galmic@uib.cat i us respondrem al més aviat possible o inclourem el tema, si és necessari, en els propers articles d’aquesta columna.
Elga Cremades (UIB, GALMIC)
