Comença un nou curs escolar. Als ulls dels infants, la il·lusió dels nous inicis i la peresa de les tasques de sempre s’entremesclen amb energies renovades durant l’estiu i el pesar del retorn a la rutina. Els treballadors i treballadores de l’àmbit educatiu també viuen una setmana intensa en emocions i feixuguesa, tot i que el conseller els hi hauria pogut facilitat la segona part amb una mínima planificació de les places d’interinatge. El curs comença amb el mateix nombre de barracons que l’any passat, i amb les ràtios de la pública saturades tot i els pal·liatius que ara es prometen per maquillar el fracàs del pla de segregació lingüística. Perquè hi ha una altra segregació, menys mediàtica, que s’aguditza any a any. El 78% d’alumnes de Ciutat amb necessitats de suport educatiu s’apinyen a centres públics, i només el 22% són a la concertada –que a Palma representa el 44% de la xarxa educativa. Ho denuncia la Xarxa contra la segregació escolar, que documenta com hi ha centres als barris més proletaritzats i estigmatitzats que superen el 50% d’alumnat amb necessitats educatives relacionades amb la pobresa (per llei, el màxim és 30%). Mentre que als barris rics no s’arriba al 9%, tenim el cas del CEIP Verge de Lluc, a una de les zones més marginalitzades de Palma, amb prop d’un 40% d’alumnes en aquesta situació. El rol compensador de la pública que prometen les institucions és una fantasia. La realitat: la segregació urbana per qüestió de classe social que les darreres dècades s’ha intensificat en relació amb la gentrificació i la turstització engendra centres i zones escolars de primera i de segona.

Aquestes mancances ens parlen d’un ensenyament públic desballestat, saquejat i, com recorda Ani Pérez a Las falsas alternativas, al servei de l’empresa privada. Infants i joves afronten desigualtats, desnonaments, estigmatització en un còctel que –sorpresa!– potencia el baix rendiment, l’abandonament, l’addicció i el suïcidi. Els palestins, totes aquestes queixes no les poden fer. I no és que no s’interessin per l’educació. Parlam d’un poble que fa més de 75 anys que habita la barbàrie, en règim d’apartheid i sota pràctiques genocides, però manté un 99,36% d’alfabetització entre el jovent. La cultura i l’educació potser no els salven de la mort, però potser sí, com assenyala el company David Segarra (www.pencatala.cat/blog/escriure-no-et-salvara-de-laniquilacio-en-gaza/). El seu problema és que el darrer any d’intensificació del genocidi per part de l’entitat colonial sionista, ariet de l’imperialisme euroamericà a Àsia Occidental, ha esborrat la infraestructura educativa a Gaza. Més de 400 escoles arrasades, totes les universitats destruïdes, quantitats ingents de llibres i material escolar cremat (més que en temps dels nazis); i, no ho oblidem, entre els més de 45.000 assassinats en menys d’un any, hi ha més de 20.000 infants i joves en edat d’escolarització.

En solidaritat, el mínim que pot fer el món educatiu (treballadors, sindicats, associacions de famílies) amb els germans de l’altra banda del Mediterrani, a poc més de 3.000 km d’aquí, és exigir a les institucions que trenquin qualsevol relació amb tot instrument de blanquejament del sionisme a casa. Això passa per practicar el boicot a totes les empreses israelianes, més encara si tenen vincles intensos amb el sionisme com el Palma Aquarium. Com arreu del món, Israel fa calaix amb el turisme. I no només mitjançant Leonardo Hotels. Altres infraestructures turístiques, que es presenten com a espais científics i educatius, formen part de la cadena que sosté el genocidi. El director de Coral World, multinacional propietària del Palma Aquàrium, és el biòleg israelià Benjamin Kahn, membre del grup financer Kahn fundat per Morris Kahn. Tot i que es presenta com un filàntrop, aquest bilionari té estreta relació amb el poder d’Estat israelià i ha estat clau en la seva consolidació tecno-militar. Els Kahn han militat en favor de la colonització de Palestina i fundaren Aurec Group, una de les majors corporacions de telecomunicació que engloba empreses com AMDOCS (segons BDS, vinculada al servei d’espionatge israelià, Mossad). El Kahn Group ocupa un lloc important en la carrera aeroespacial israeliana, d’aquí l'amistat entre la família i Netanyahu. Lluny de la imatge de benefactor de la fauna marina que presenta B. Kahn, la riquesa de Coral World no l’explica l’esforç personal d’un 'científic fet a si mateix': és fruit d'una herència familiar bastida sobre dècades d’explotació, despossessió i genocidi del poble palestí. Tot plegat explica la importància de donar suport i difondre el boicot al Palma Aquàrium. També d'exigir al Consell de Govern de la UIB, que gràcies a la pressió de l’acampada per Palestina va firmar que no establiria relacions amb empreses israelianes, que talli el conveni que manté amb l'aquari des del 2016. Els beneficis de Coral World estan tacats de sang palestina i cada tiquet venut aprofundeix en l'aniquilació del poble palestí.

Animam tots els treballadors i treballadores de l’educació, els sindicats educatius i la federació d’associacions de pares i mares de Mallorca a boicotejar el Palma Aquarium. Combatre el sionisme és avui la millor manera de donar valor a la pública i plantar la llavor de la lluita per la igualtat que ha de guiar als nostres fills i filles a organitzar-se enfront de les mancances del nostres sistema educatiu... i político-econòmic.