algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín:

Un any més, a les vacances violència masclista

Any rere any quan arriben les vacances augmenta la violència masclista, a l’àmbit familiar i a l’àmbit social, més agressions sexuals, més violacions... La premsa i les xarxes socials se’n fan ressò, coneixem ara la sentència d’una violació en «manada» de l’estiu passat, aquí a Mallorca, comesa per joves estrangers a una al·lota britànica. La justícia és excessivament lenta, insuportablement diria jo.

Cada setmana d’aquest estiu una dona ha perdut la vida en mans del seu marit o ex, o el seu nòvio... vint-i-nou dones assassinades, diuen les xifres oficials, de tota la geografia de l’Estat espanyol. Infants que viuran sense la mare, mares i pares que han perdut la filla de la manera més injusta, més irracional.

Ens indigna, ens commou, ens enrabia... el patriarcat assassina de moltes maneres, a dones de totes les edats, de totes les condicions socials. L’exprimera dama d’Argentina Fabiola Yañez ha denunciat al seu marit, expresident Alberto Fernández, 2019-2023, per violència masclista. La notícia, primera plana a molts mitjans, demostra allò que sabem de fa molts de temps: el masclisme no és propi d’un perfil determinat d’home. Des d’un expresident d’un estat, fins a un manobre, passant per totes les professions que vulgueu, tenen la mentalitat que transmet el patriarcat, «ets meva, puc fer el que vulgui amb tu...» des del maltractament psicològic, minant l’autoestima de la dona, fins a l’agressió física.

Afortunadament veiem també reaccions de ciutadans davant una agressió masclista al carrer, que aturen al maltractador, que avisen la policia. De cada dia hi ha més consciència ciutadana que això no es pot consentir, ja no es pot mirar cap a una altra banda.

Davant aquest augment de les respostes a favor de les víctimes, veiem igualment reaccions més furibundes d’aquells que neguen la violència masclista, comentaris com «les dones ens fan recular, els homes ja no pintem res...» se senten als bars i als llocs de feina.

Cal respondre sense dubtar, perquè hi ha tantes dones assassinades? Perquè hi ha al·lotes violades quan han sortit a divertir-se? Perquè els homes, els al·lots, es consideren amb dret a usar la violència per mantenir relacions sexuals?

Cal molta instrucció en el respecte entre les persones, la base no només de les relacions humanes sinó també el fonament per unes relacions afectivosexuals sense violència, sense imposició. Respecte cap a la parella, respecte entre els membres del nucli familiar des de ben petits. Instrucció que no només hem de responsabilitzar al món educatiu. El pes la convivència quotidiana sobre les mentalitats dels infants i joves és superior al que reben del món escolar.

Les vacances són els dies on afloren més les contradiccions que es viuen quotidianament, potser silenciades en el dia a dia. Per això no és estrany que l’estiu sigui, com el Nadal, el període on hi ha més violència masclista.

Insistirem una vegada i una altra, i una altra... Les violències masclistes són l’expressió del patriarcat, un problema social, de tota la societat capitalista que hem de transformar.

Necessitem més i més mitjans per prevenir, per atendre les víctimes, per formar als professionals que les atenen, sigui des del primer escaló fins al darrer del món judicial. No basta explicar que s’han de trencar les relacions tòxiques que et menyspreen com a persona, si després no es pot oferir mitjans per refer la vida ja lliure de la violència, mitjans per atendre amb celeritat les víctimes, mitjans per una justícia que apliqui la llei de manera justa, això és sense retards, sense entrebancs.

Ni una més! No volem més assassinats en els dies que resten d’estiu. Volem ser dones, joves, nines lliures, sense por, respectades com a persones.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Xisquita, fa 6 mesos
todes les víctimes de violència importen per igual
Valoració:8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente