El proppassat vint-i-tres de juliol es va presentar a la premsa la iniciativa de la Fundació Gabriel Alomar, Fundació Darder Mascaró i Col·lectiu Aurora Picornell de commemorar l’aniversari del primer Pacte de Progrés, govern de les Illes Balears 1999-2003 format per PSIB-PSOE, PSM i Esquerra Unida-Els Verds, amb el suport parlamentari d’Unió Mallorquina que ostentà la Presidència del Parlament i del Consell de Mallorca amb un govern en solitari en la institució insular.
La idea que donàrem a conèixer és la celebració el pròxim 6 de setembre d’un acte per recordar aquella experiència pionera a tot l’Estat, un govern plural presidit per en Francesc Antich, PSOE, amb conselleries del PSM, Esquerra Unida i Els Verds. Un pacte d’esquerres també a les altres illes, Menorca, Eivissa i Formentera tingueren Consells formats per les forces progressistes, sense la implantació per tant sense el suport, de la força de centredreta UM.
Tenim temps per convidar els protagonistes d’aquella experiència plural, innovadora, en la política del nostre país a aquest acte. Volem que sigui una festa de commemoració i record d’aquelles accions polítiques que obriren camins de progrés en tots els àmbits autonòmics, des de la llei electoral «cremallera» una vegada més pionera a tot l’Estat, fins a la implantació de l’ecotaxa que tanta resposta tingué dels sectors més reaccionaris i dretans de l’empresariat hoteler. O mesures de protecció del Medi Ambient com el Parc Natural de Llevant que motivà agressions de les dretes al Ple municipal de Son Servera, així com el de Ses Salines d’Eivissa, el de Cala d’Hort, La reserva natural de s’Albufereta, o la compra de finques de Son Real, Albarca, Sa Coma Vella o Sa Coma d’En Vidal.
En aquells quatre anys es crearen organismes que el PP no havia volgut implantar a la nostra autonomia com el Consell Econòmic i Social, o l’Institut Balear de la Dona crec que va ser el darrer en crear-se, així com l’Institut de Salut Laboral amb una política activa per combatre els accidents en col·laboració i diàleg constant amb els sindicats.
La llista d’accions polítiques realitzades és molt llarga, foren uns anys fructífers no exempts de dificultats, com la sequera que obligà a dur aigua en vaixell de Tarragona, la dura oposició al Govern que realitzava l’Ajuntament de Palma presidit per Joan Fageda amb majoria absoluta, o les dificultats objectives que es trobà un govern de progrés després dels atemptats de l’11 de setembre del 2001 als EUA, que motivaren una reacció negativa en els viatges turístics arreu del món.
Avui, vint-i-cinc anys després valoram més objectivament aquella experiència de govern plural, que tingué lloc en un context de bipartidisme PP-PSOE que semblava havia de ser etern, on la corrupció del PP balear havia tingut el primer episodi del Túnel de Sóller, i el PSOE feia poc havia perdut el govern, el 1996 primer govern d’Aznar.
En aquest estiu que hem viscut mobilitzacions ciutadanes que reclamen polítiques valentes per posar fre a la saturació que comporta l’augment del turisme, en aquest estiu que veiem com el govern del PP amb el suport de VOX decreta una amnistia per a les il·legalitats en sòl rústic, volem reivindicar les polítiques valentes d’esquerres que en un context difícil aconseguiren fer avançar el nostre petit país.
No puc acabar l’article sense un esment especial a la llibertat, a la fi, d’en Pablo González, periodista basc empresonat durant dos anys i vuit mesos a Polònia, i que a la fi ha aconseguit la llibertat. Benvingut! Que prest pugui gaudir de la família i amistats, i oblidi el malson de les dures condicions de les presons poloneses.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No cal anar tan lluny, just fa ara un anys es va confirmar el darrer dels fracassos dels pactes autodenominats de progrés, fracàs protagonitzat sobretot per Podemos i Més per Mallorca perquè el PSOE com a mínim, va mantenir el vot.
Res a celebrar