Aquest article pretén encetar un petit cicle on exposar conceptes bàsics relatius a la qüestió nacional. Sobretot amb l’objectiu de tornar a mostrar assumptes que usualment es donen per sabuts, però que pens que hem de donar a conèixer tant com es pugui.
Els conceptes nació i estat s’empren massa sovint com a sinònims. Són termes distints que, si bé en algunes ocasions coincideixen, en moltes altres no. L’estat és, en paraules del catedràtic de dret constitucional Oliver Araujo, una organització política moderna que racionalitza, a través de determinats mecanismes, la vida en comú; és a dir, que l’estat és un concepte jurídico-administratiu. La nació és un grup humà que comparteix determinades característiques (cultura, llengua, història...), afegint-hi un component volitiu. Deia Ortega i Gasset que la nació deriva de la voluntat i el sentiment de dur a terme una tasca en comú.
Després de la Segona Guerra Mundial, alguns autors diferenciaren els termes nació i nacionalisme, convertint en sinònims nació i estat. Altres autors, com ara Hans Kohn, defensaren la identitat entre nació i nacionalitat. La solució més respectuosa, i més allunyada de la prestidigitació conceptual, em sembla considerar sinònims nació i nacionalitat.
D’aquesta manera, en l’actualitat estat i nació coincideixen a Alemanya, però fins al 1990 la nació alemanya havia estat dividida en dos estats. Espanya, en canvi, actualment és un estat integrat per diverses nacions. Al meu parer, es presenta més lògic és afirmar que no existeix una nacionalitat espanyola, sinó que a Espanya la nació predominant és la castellana i n’existeixen d'altres com la catalana, la basca i la gallega. També Andalusia i Aragó es reivindiquen com «nacionalitats històriques» als respectius estatuts d’autonomia, i Canàries hi fa referència a la nacionalitat en un sentit més genèric.
Així, l’Estat espanyol seria un conglomerat de nacionalitats que mostra absoluta predilecció cap a la castellana, sovint superposada a la resta.
En vista d’això exposat, els catalans -que compartim llengua, història i cultura- podem ser considerats una nació, una nació sense estat. Precisament, el fet de no tenir estat és el que ens porta a haver d’estar qüestionant-nos si som nació o no, i el que em portarà a rebre crítiques per considerar-me català sent de Mallorca. D’això en puc parlar al pròxim article.