algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 21°
26°

'Tot Inca se’n va a Alcúdia a passar l’estiu'

232217

I mig Lloseta, també. I és que és ben cert que bona part dels habitants de les poblacions del Raiguer, com Inca, Consell, Selva o Caimari tenen segones residències a Port d’Alcúdia o Can Picafort, i hi solen passar les vacances d’estiu.

La qüestió que ens ocupa, però, no és on passen les vacances els inquers (només faltaria!), sinó les paraules tot i mig. Si podem dir, per exemple, que Inca és lletja (i ja em perdonarà qui se senti ofès per això, perquè, de fet, he de confessar que, a mi, Inca m’agrada) i també podem dir que hem treballat tota la jornada, com és que llavors afirmem que tot Inca se’n va a Alcúdia

(i no *tota Inca)? I per què diem que mig Lloseta també (i no *mitja Lloseta)? És a dir: per què en alguns casos tot i mig concorden en gènere i nombre amb el nom que els segueix i en d’altres no?

Això té a veure amb el tipus de nom que hi ha darrere d’aquests dos elements. Així, si el que hi ha és un topònim (és a dir, un nom de lloc), el quantificador tot pot indicar tant ‘la totalitat del territori’ com ‘la totalitat de la població d’aquest territori’ (sovint, com ens indica la GIEC, en un sentit hiperbòlic), i se sol fer servir en masculí singular. Això passa sobretot davant dels topònims que no duen article: així, podria dir que el meu estudiant va recórrer tot Mallorca

cercant informants (‘tot el territori’), o que, quan plou, sembla que tot Mallorca sigui a la Via de Cintura (‘tota la població’). En canvi, si els topònims duen article i aquest article es manté, llavors tot sol fer la concordança. Parlarem, doncs, de totes les Illes Balears (però tot Balears). En alguns casos, els topònims han de mantenir l’article (no admeten suprimir-lo amb el quantificador tot). Si és singular, sovint tenim l’opció de fer la concordança o no, com a tot o tota sa Pobla. En canvi, si l’article és plural i no es pot suprimir, mantindrem el quantificador en masculí singular: tot ses Salines. També és possible recórrer, en aquests casos, a perífrasis com tota la gent de, tota l’illa de o tot el poble de.

Amb mig passa un fenomen similar. Així, sol ser invariable davant de noms que indiquen localitzacions geogràfiques, tant si indica la meitat de l’extensió del territori com si fa referència a la meitat de la població. Així, direm que mig Palma era al festival de música (i no *mitja Palma). Si el topònim duu un article i se suprimeix, llavors es manté la concordança amb el nom: per exemple, per referir-nos a la meitat del poble de la Selva del Camp (al Camp de Tarragona), direm mitja Selva (i no *mig Selva). De vegades, com en el cas de tot, el poble no admet la supressió de l’article. Llavors, podem dir, en comptes de mig, la meitat de: per exemple, sense moure’ns del Camp de Tarragona (d’on és originària l’autora d’aquests articles), podem referir-nos a la meitat de les Borges del Camp.

Si sou dels qui ocupeu tot Alcúdia (o qualsevol altra localitat costanera) durant l’estiu, esperem que gaudiu molt del bon temps i de la mar. Nosaltres continuarem parlant de llengua cada dues setmanes: si teniu dubtes que voleu resoldre, doncs, ens podeu escriure a l’adreça galmic@uib.cat.

Elga Cremades (UIB, GALMIC)

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Isabel, fa 11 dies
Moltes gràcies, Elga, per ajudar-nos a millorar la nistra llengua. És ben necessari que tots ens hi esforcem.
Valoració:2menosmas
Per Rafel, fa 14 dies
Un article interessant , i aclaridor sobre el us de les paraules i expressions . Com els altres de la sèrie . 👍🏽
Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente