algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 21°
29°

#CanviemElRumb

Son temps de confrontació. Els malestars socials, acaronats entorn de la plataforma MENYS TURISME, MÉS VIDA, que s'expressaran als carrers amb les manifestacions del 21 de juliol, indiquen que són mals temps per als consens en el si del sistema. La, des de fa massa temps, turistificació de les vides i dels béns comuns i la subalternització dels drets de ciutadania al «bé turístic» ens han convertit en una societat, com explica el filòsof sud-coreà i autor del best-seller ‘La societat del cansament’, Byung-Chul Han, amb una creixent percepció que els i les representants politicosocials són cada vegada menys «representants del poble» [o dels sectors subalterns que diuen representar], i més «representants del sistema». Un sistema en què, i això és substantiu, els canvis que semblen assolibles són substancialment estètics i mínimament transformadors. La disputa és, idò, canvis per enrobustir el sistema de turistificació, versus #CanviemElRumb.

Tanmateix, malgrat els malestars, la disputa, i la mesquinesa de discursos, hi ha oasis per al diàleg i els consensos. El primer Congrés de Turisme de la Societat Civil de les Illes Balears -que va concloure el passat dimecres 26 de juny- n'és un excel·lent exemple. Alentorn de les dues idees medul·lars de reducció de places turístiques i limitació d'entrades de turistes, les conclusions del congrés posen en relleu, si més no, una qüestió clau: S'ha acabat la, en paraules de Mark Fisher, «impotència reflexiva» [i prepositiva, afegiria]. És clar que un altre model turístic, en el marc d'un altre model econòmic, és possible.

El Congrés de Turisme, organitzat per Fòrum de la Societat Civil, va ser, també, l'escenari per a la reiteració del discurs mesquí de la presidenta Prohens: Xerrar de limitar el turisme (sense definir, ni tan sols, una aproximació als límits que proposa) seguit d'un reguitzell d'adversatives, sent la estel·lar de totes elles la de «tot s'ha de fer sense demonitzar el turisme», és retòrica enverinada. Els redactors dels discursos del Consolat de la Mar han decidit identificar decreixement amb demonització. Vet aquí una nova «guerra cultural» de la dreta extremada. En qualsevol cas, mala peça al taler si un discurs polític s'ha de trufar d'adversatives.

Ara bé, el discurs de la presidenta Prohens arriba al súmmum de la mesquinesa en fer precedir el seu reiterat «i sí, calen posar límits» amb un enfilall de crítiques als vuit anys de governs autonòmics de la progresia encapçalada per Francina Armengol. Algunes de les dites crítiques que va repetir la presidenta feien referència a la creació, des de l'any 2015, de 86.500 noves places turístiques a Mallorca i a multiplicació per sis des de 2012 de les places legals de lloguer turístic a Mallorca. En el seu discurs en el Congrés de Turisme de la Societat Civil hi va afegir una crítica nova: Va fer referència a l'estudi de Terraferida -publicat el dia abans de la inauguració de la cloenda del congrés- en què es palesa que «els xalets edificats dins sòl rústic han consumit més de 580 hectàrees dins el període 2015-2023». Sens dubta són tendències de la turistificació que durant l'octaetèride de govern de la progresia s'haurien d'haver revertit. Però també és veritat que, mentre alguns i algunes es mobilitzaven entorn d'iniciatives com ara ‘Ciutat per a qui l'habita, no per a qui la visita’ o qualsevol altra -això de ‘Menys Turisme, Més Vida’, com diu el GOB-Mallorca, ve de lluny-, la senyora Prohens en demanava més de turistificació i identificava turismofòbia quasi delictiva arreu. La impudícia del discurs del Consolar de Mar és haver «amnistiat» discursivament la Llei Turística de Delgado i Martínez i la Llei Agrària de Biel Company, dues autèntiques bombes de raïm que en el període 2015-2023 no es varen desactivar d'arrel. I ara, tornem-hi torna-hi amb l'anomenat Decret de llei de simplificació a les salvatjades.

Capacitat de proposta (conclusions del Congrés de Turisme de la Societat Civil), actitud mobilitzada (manifestació de 21 de juliol i el que vingui) i aval científic és el trípode perquè #CanviemElRumb. Tornant a l'enyorat Mark Fisher: «Després d'una situació en què no podia passar res, de sobte tot torna a ser possible».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.