algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 21°
28°

Una de feixistes i una altra de neocolonialistes verds

Un feixista que fa feixistades. A les hores prèvies a la sessió en què el Parlament de les Illes Balears debatia la presa en consideració de la derogació de la Llei 2/2018, de 13 d'abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears no em vaig poder estar de recordar el llibre de Rob Riemen ‘Per combatre aquesta època. Dues consideracions urgents sobre el feixisme’ on l'assagista neerlandès ens advertia que «El retorn del feixisme sempre és possible, però mai no és inevitable». La literalitat de la proposició de llei, finalment aprovada amb els vots del PP-VOX, n'és la constatació que, efectivament, el (neo)feixisme ha tornat. És ben hora d’ esbrinar serenament, però amb veritable voluntat d'anar a les causes estructurals, els possibles perquès no hem evitat el retorn del renovat feixisme.

Le Senne -que presideix formalment el Parlament, però que, dit sigui de passada, a mi no em representa en absolut- és un feixista que, amb la complicitat de la presidenta Prohens, fa feixistades. I pus! Basta visualitzar el vídeo de l'estripada de la fotografia d'Aurora Picornell i de les formes en què expulsa a les diputades del PSOE membres de la mesa, per poder sostenir que l'escena és de fatxenderia, violència, i odi. Incapaços com són la part més desacomplexada de l'artefacte PP-VOX, de construir, de fer, de crear res, proven sempre de rebentar qualsevol institucionalitat democràtica amb l'objectiu de rompre la inestable cohesió social.

Idò això, la notícia de la setmana passada no és altra cosa que una història d'un feixista que exerceix de feixista. Com no hi ha precedents històrics que un feixista dimiteixi Le Senne en farà més de feixistades. La responsabilitat, no ens enganyem, serà de la presidenta del govern per no fer costat a la revocació que han postulat els grups demòcrates. Al temps.

Una de neocolonialisme. Ei, però verd! Dels mateixos de l'apropiació, per part del sistema de tot mercat, de la inicialment contrahegemònica economia circular; de la conversió de l'alternativa transició energètica com a estratègia de decreixement de consum energètic i d'autonomia i autoorganització dels consumidors i consumidores; de la conversió del concepte sostenibilitat com a limitador del creixement en el molt neoliberal ‘greenwashing’ (rentada d'imatge verda per a vendre més sense canviar els seus impactes) ara es presenta el neocolonialisme verd.

Es fa amb Marca Espanya, i s'explica en l'informe recentment publicat per l'Observatori de Drets Humans i empreses a la Mediterrània (ODHE) sota el títol Neocolonialisme verd en el Territori Ocupat del Sàhara Occidental, que documenta com les empreses espanyoles Acciona, Grupo TSK, Siemens Gamesa, i Grupo Lasarte desenvolupen importants projectes d'energies renovables al Sàhara Occidental ocupat pel Regne del Marroc. Paga la pena llegir l'informe per conèixer amb ets i uts els interessos marroquins en el negoci de les renovables, i, sobretot, per assabentar-se del paper del govern espanyol en uns «projectes d'energia renovable [que] estan sent utilitzats per a consolidar l'ocupació mitjançant l'afiançament de la dependència del poble sahrauí de les infraestructures marroquines, amb la connivència d'empreses, capital estranger, i en certa manera, de la Unió Europea i l'Estat espanyol, donat que aquesta política econòmica s'alinea amb les seves estratègies de transició energètica verda». Un altre dels paràgrafs claus de l'informe de l'ODHE és el següent: «En l'àmbit de l'Estat espanyol, fòrums, acords de cooperació, trobades empresarials d'alt nivell España-Marroc i agències de promoció econòmica com el ICEX fomenten l'entrada al mercat energètic marroquí d'empreses renovables espanyoles, sense informar el teixit empresarial espanyol sobre l'estatus legal del Sàhara Occidental com a Estat No Autònom pendent de descolonització i les possibles vulneracions de drets humans en les quals poden incórrer». Comença a entendre's la traïció del president espanyol Pedro Sánchez al poble sahrauí. I en van tres de traïcions socialistes, una per cada inquilí socialista que ha tingut La Moncloa.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per ignorant, fa 27 dies
Para hablar de fascismo es conveniente, antes de ello, estar pringados hasta las cachas.
Nadie habla del infierno que no haya estado en él.
Servidor, no puede hablar de fascismo, ya que no tiene ni repajolera idea de que va la cosa.
Cuestión de gustos o prioridades.
Valoració:-2menosmas
Per Paco Jones, fa 29 dies
....i el comunismo desaparece lentamente
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente