Als líders sindicals d’STEI i CCOO:

Vos dirigim aquesta carta tres persones implicades a l’Acampada per Palestina a la UIB: un estudiant, una afiliada a l’STEI i un afiliat a CCOO. Del 17 al 30 de maig, la Universitat ha estat escenari d’un clam sense precedents en solidaritat amb el poble palestí davant l’ostentós genocidi (segons la relatora de l’ONU a Palestina) que pateix a mans de l’exèrcit israelià, amb més de 40.000 assassinats des d’octubre. L’acampada, en línia amb ocupacions pacífiques d’altres campus de l’Estat, ha establert una universitat dins la universitat dedicada a aïllar el sionisme, que sosté el genocidi palestí, i a oferir més formació sobre Palestina per impulsar un entorn acadèmic més crític i solidari. Els acampats reclamàvem que la UIB abandoni l’equidistància i trobi la manera de denunciar el genocidi pel seu nom, i que talli tota relació acadèmica i econòmica, així com espais de finançament compartit, amb institucions israelianes i amb multinacionals que financen el genocidi com Banco Santander, que manté una llarga llista de convenis amb la UIB. I que aposti per una universitat allunyada de la censura que promou el sionisme i no toleri la presència d’institucions militars i els seus interessos imperialistes al campus.

Jo, Francesc Alemany, com a estudiant de doctorat, lament que en lloc d’acabar amb l’assumpció per part de la UIB de les reivindicacions legítimes de l’acampada, la iniciativa ha constatat la nul·la intenció de diàleg del rector Jaume Carot, que ha tengut dues setmanes per trobar-se i debatre amb l’assemblea d’estudiants impulsora de la protesta però ha preferit menystenir-la i recórrer a la policia per silenciar-la. Més enllà d’un comunicat abstracte del Consell de Govern de la UIB carregat de grandiloqüència i "bones intencions" que no talla la complicitat amb el genocidi, només s’ha dirigit a l’acampada per criminalitzar-la, difamar sobre els suposats costs per dia que ha tengut per uns serveis que els acampats mai no sol·licitàrem i per negar l’agressió feixista que patí un company de l’acampada per part d’un estudiant de la UIB. Però el més preocupant no és el paternalisme del rector, sinó el posicionament per unanimitat del Consell Social de la Universitat, al qual tenen veu i vot representants dels vostres sindicats, al costat del rector i de la seva visió criminalitzadora de l’acampada. Els representants sindicals han tret la conclusió més còmode per no cercar-se problemes, però també la més injusta, doncs imitant el menyspreu del rector a l’acampada han tret conclusions sense ni tan sols acostar-se a escoltar les propostes, les reivindicacions i la versió dels fets dels estudiants, tot acusant-los d’insultar el rector i la UIB sense concretar com.

Jo, Clara Andreu Ripoll com a funcionària de carrera afiliada a l’STEI per compromís amb el moviment sindical i en defensa dels drets dels docents, vull deixar clar que fa temps que sent una total repulsió per la falta d’auxili i posicionament del sindicat cap a una educació crítica i compromesa amb els valors de la humanitat i la justícia. És molt greu el que succeeix a Palestina com per no haver compartit una sola convocatòria o manifest. Més de 100 professors/es i acadèmics han estat assassinats a mans de l’exèrcit d’Israel. On es troba el «meu» sindicat enfront d’aquesta barbàrie? Però encara resulta més greu el posicionament de l’STEI al costat d’un Rectorat que impulsa la censura i l’amenaça de sanció com a única forma de vincle amb els estudiants compromesos per una causa com és el genocidi contra el poble palestí. Aquesta és la resposta de la UIB cap als seus estudiants? La manca de responsabilitat d’un sindicat suposadament a favor del lliure pensament i l’educació pública de qualitat em sembla una aberració sense precedents, que més enllà de manifestar una falta de valors majúscula, empeny a docents, estudiants i ciutadans cap un sistema de por i opressió del qual jo no vull formar part.

Jo Frederic Guillem, afiliat a CCOO amb el número 6142608, treballador d’hostaleria i membre actiu de Ciutadans per Palestina. Els darrers mesos hem vist com l’escalada militar d’un conflicte colonial latent des de fa més de 75 anys ha escalat a una fase superior amb una ofensiva sense precedents al segle XXI, en ple auge neofeixista a Europa i enmig dels preparatius d’una possible tercera guerra mundial envers Rússia i els seus aliats. Com a treballador, entenc la importància històrica dels sindicats no només en la defensa dels drets econòmics i polítics fonamentals, sinó també en els aspectes de la lluita i solidaritat internacional amb els treballadors de tot el món. Mentre que literalment veim com, a Palestina, l’entitat sionista, amb ajuda de l’imperialisme d’Estats Units i la Unió Europea, comet un genocidi i extermina diàriament treballadors palestins pel simple fet de ser mestres, forners, agricultors, ramaders, periodistes, metges, pescadors, operaris, personal sanitari i tota mena d’oficis al servei del seu país, topam amb un silenci equidistant de tots els sindicats, que en altres moments de la història conscients de la importància de la lluita per la pau i el dret a la vida haguessin convocat vagues generals. Els motius sobren, tant a l’interior com fora de les nostres fronteres.

Era per mi un orgull que CCOO hagués donat suport al manifest de la plataforma Ciutadans per Palestina fa 8 mesos. Però és una vergonya que, a més de no preparar una aturada o una convocatòria de vaga general, el sindicat al qual pertany criminalitzi els joves estudiants al Consell Social de la UIB donant suport a un rector, Jaume Carot, favorable a censurar i prohibir actes de la mà dels feixistes de VOX i PP mentre que ni tan sols investiga les agressions feixistes a l'acampada d'alguns estudiants perfectament localitzats. La responsabilitat com a sindicat i eina social hauria de ser de trinxera i de suport a joves que en el futur seran treballadors, però que amb aquesta política sindical mai no es voldran afiliar a cap sindicat.

Amb aquesta carta exigim a Gabriel Caldentey i a Francesc Mellado, així com als sindicats que representen, una rectificació pública i immediata a la criminalització de l’acampada, i que donin suport a les reivindicacions legítimes per tallar la complicitat de la UIB i el genocidi palestí, començant per la propera concentració que han convocat el 12 de juny a les 20 h. a la plaça de Cort. L’afiliació dels treballadors als sindicats només té sentit si defensen els seus drets i la solidaritat amb els pobles oprimits del món. Per contra, no té sentit si aquests tanquen files amb aquells que, com el rector, criminalitzen la protesta pacífica i no estan a l’altura de la responsabilitat que implica el càrrec en moments on la pressió davant la connivència de l’Estat és més necessària que mai, com davant un genocidi.

Signat:

Clara Andreu Ripoll, treballadora afiliada a STEI i membre de l’assemblea de l’Acampada per Palestina.

Frederic Guillem, treballador afiliat a CCOO i membre de l’assemblea de l’Acampada per Palestina.

Francesc Alemany, doctorand, treballador i membre de l’assemblea de l’Acampada per Palestina.