algo de nubes
  • Màx: 26°
  • Mín: 19°
24°

No hem après res

Va haver-hi molta literatura sobre la pandèmia de la covid-19. Tanta que va ser inabastable i no quedà més remei que seleccionar-la. Una possible selecció ben bé podria ser: ‘Pandèmia’ de Slavoj Žižek, ‘El virus como filosofía. La filosofía como virus’ d'Andityas Soares de Moura i Francis García Collado, ‘Pandemocracia. Una filosofía de la crisis del coronavirus’ de Daniel Innerarity -tots ells publicats el 2020-, i ‘¿Quina mena de món és aquest?’, de Judith Butler, publicat el 2022.

Žižek l'encertà en pronosticar que «el desenllaç més probable de l'epidèmia és que s'imposi un nou capitalisme bàrbar». «(…) La pandemia aparece como una oportunidad -quizá la última- para que repensemos la configuración de nuestras elecciones e instituciones políticas», afirmaren Soares de Moura i García Collado. Contundent va ser Innerarity quan ens advertia que «puede ocurrir que sea más fácil encontrar una vacuna que aprender de una crisis como esta». Butler formula la pregunta clau en el mateix títol del llibre.

Ha passat la pandèmia de la covid-19 i, efectivament, el capitalisme és més bàrbar, s'ha desaprofitat l'oportunitat de fer canvis estructurals i democratitzar la democràcia, la humanitat ha trobat la vacuna contra el maleït virus, però sembla que no hem après res. Per què escric avui d’això?

Idò perquè l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha celebrat, del 27 de maig a l'1 de juny de 2024, la seva 77a assemblea. El lema de la reunió d'enguany ha estat «Tots per la salut, salut per a tots». Més enllà de lemes i qüestions de tràmits propis d'aquestes agències de L'ONU, aquesta assemblea de l'OMS tenia un punt clau: L'Acord sobre prevenció, preparació i resposta enfront de pandèmies. El desembre de 2021 els membres de l'OMS es van donar un termini, que ha finalitzat l'1 de juny passat, per a consensuar un instrument internacional que, en les seves pròpies paraules, eviti els errors comesos durant la covid-19. Cal recordar que, segons l'informe anual d'estadístiques de l'OMS, fet públic recentment, la passada pandèmia «va eliminar una dècada de progrés en el nivell global d'esperança de vida».

Ningú -excepte terroristes irredempts- dubte que les pandèmies es repetiran. Encara més, la comunitat científica ens adverteix que crisi climàtica i de biodiversitat són acceleradors de noves pandèmies. Havent-se incomplert el termini per a aconseguir un acord i, existint, pel que sembla, moltes dificultats perquè l’esmentat acord sigui realitat abans que n'acabi 2024, augmenta força la preocupació i s'estén la certesa de no tenir a mitjà termini el tan necessari instrument per fer front a les pròximes pandèmies. La possibilitat que Donald Trump guanyi la presidència dels Estats Units és una certesa de dilació in illo tempore.

Fins on es coneix, en les discussions sobre reforçar la coordinació de la resposta internacional per a l’accés als equips de protecció personal, les vacunes, els tractaments terapèutics i els diagnòstics, la transferència de tecnologia, de coneixements, de personal d'emergències sanitàries, etc., no és on han aparegut els grans problemes entre les parts negociadores. Allò que ha impedit l'acord -i el posa en perill en un futur immediat- és el grau d'equitat d'aquest accés. La confrontació és sobre un món més equitatiu o amb menys equitat! Indignant, tot plegat!

Judith Butler, al llibre citat a l'inici, escriu: «No sé si es pot dir que compartim un 'món comú', perquè, per més que vulguem viure en un món comú, no estic segura que avui dia sigui així. Encara no hem assolit el que és comú, Potser és més escaient dir que hi ha molts 'mons' que se superposen, perquè bona part dels principals recursos del món no són compartits de forma equitativa, i ja hi ha a qui li ha tocat una part petita del món o cap ni una». Així seguim després de la pandèmia de la covid-19. No hem après res.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.