Unes eleccions a la vista, un humorista galtejat per un individuu que diu que ho fa per la dignificació del seu fills, una presidenta de la CA. de Madrid que fa el ridícul (un cop més), la dona del president d’aquell país anomenat Espanya, citada a declarar, el germà d’una política assassinat a tirs, vergonyoses declaracions de Maria Frontera (representant dels hotelers) acusant tots els mallorquins d’anar massa en cotxe o les d’una tal Manuela Cañadas recordant-nos que els mallorquins no hem d’anar tant a la platja els mesos d’estiu, la consecució per part del R... Madrid de la 15 Champions league, l’enfonsament d’un local a s’Arenal o les manifestació contra la massificació turística o la concentració en favor de la «memòria històrica». Uf! hi ha molts de temes per poder parlar, escriure en aquest cas- i tots tenen importància. Encara que tristament uns més que d’altres.
Probablement el que més atreu són les desgràcies i encara que ni ha de molts de tipus de desgràcies, llastimosament a s’Arenal en visqueren una no fa molts dies enrere però que voleu que vos digui a mi no m’agrada parlar molt d’aquestes desgràcies amb víctimes mortals i patiments i ja s’han ocupat prou abastament tots els mitjans locals e internacionals de dir la seva. Però com deia abans prou desgracies tenim a Mallorca com per haver d’escriure sobre les bogeries i ridiculeses de la Presidenta de la Comunidad de Madrid, o de la dona de Pedro Sánchez i la seva entrada el jutjat per declarar davant el jutge (alguns ja la volen fer culpable abans d’hora). Descartaré també, la mort a tirs del germà d’una política, perquè desconec tot d’aquest cas i perquè sé, tanmateix, que gairebé tots els mitjans en parlaran uns quants dies. De l’humorista galtejat que acabà demanant perdó al fatxa agressor... m’estim més, de moment, no dir res. Res, seguim desgranant i revís el que més amunt he escrit, ara li toca el torn al club dels meus amors infantils (ara sé que era més que un club...) però prou desgràcia és haver d’aguantar un lliga guanyada a cop de xiulades d'àrbitres gens arbitraries i, VARS, com a sobre veure que fins i tot la ensangonada va arribar afectar un equip com el Bayern München. Així que del R. De Robo, Madrid, tampoc en parlarem. De les declaracions de Maria Frontera voldria contestar-li però no m’atrevesc, crec que m’encendria i acabaria escrivint coses tan inapropiades com les seves declaracions. De la Señora Cañadas (tal volta lo de Sra. m’he passat), lo de Na Manuela estaria bé però tanmateix ja des de el dBalears diuen el que jo mateix volia dir... La Manuela troba que els mallorquins no hem de fer nosa als turistes durant els mesos d’estiu... és com allò que tantes vegades molts hem escoltat i que també ho recorda el dBalears, «que bonita seria Mallorca si no fuera por los mallorquines». De la concentració per la memòria històrica i la manifestació contra la massificació turística ho deixarem per una altra ocasió que prou important també són.
Arribat en aquest punt, pensareu que no vull parlar de res o que ho rebuig tot o que faig com en Fraga, en Rajoi, que deien moltes coses per no dir res. O també és un simple exercici de divertiment o de fer-vos perdre el temps. Però no. Queda una cosa que té prou importància malgrat molta gent no ho sàpiga veure així. Al manco el meu modest entendre.
Ho sé, els inputs que ens arriben no ens animen gens. Tot es frustració, desolació i tot fa presagiar... un mal presagi.
Votar? Per què? Tots són iguals, tos són corruptes, tots són uns vividors. Fa anys que ho escoltam el discurs aquest i sobre tot per gent que precisament es beneficien i els promouen. Tristament l’esquerra i també l’independentisme han caigut en aquest parany. Jo sí que aniré a votar, bàsicament perquè estic convençut, cada cop més, que les vertaderes polítiques és fan més, allà dalt, a Brussel·les, que aquí en el seu regne d’Ejpanya (amb jota). I, és allà on hauríem d’intentar incidir més perquè si deixam que la dreta extrema i la extrema dreta campin sense oposició i manin (com pràcticament ha fet sempre la dreta) la negligència i la responsabilitat no recaurà tan sols en els polítics que hi haurà sinó també amb la nostra. I crec que l’esquerra espanyola (PODEMOS) com el centre dreta-esquerra (PSOE) i les dretes perifèriques (basca i catalana majoritàriament) saben com se les gasta la dreta espanyola. Molt Ejpanyola, carca i anacrònica.
Per això, que cascú faci el que cregui però jo com Mallorquí independentista que ara sóc, tenc molt clar que he de votar i el què no he de fer. Així que diumenge en tota la consciència del món aniré a votar a...
(disculpí el seu espai s’ha esgotat).
