5 de maig, massiva mobilització en defensa de la llengua pròpia, el català. 25 de maig, massiva mobilització amb el clam de «Mallorca no es ven» contra les conseqüències de la turistificació: saturació i negació al dret a un habitatge digne per a tothom. Anotem, de passada, que el terme «turistificació» s'empra segons la definició d'Ernest Cañada, Clément Marie dit Chirot i Ivan Murray a la introducció del llibre ‘El malestar en la turistificación’: «...proceso de transformación socioespacial como consecuencia de un crecimiento tal de las actividades turísticas, bajo la hegemonía del capital, que hace que toda la vida económica y social se vea subordinada a estas, desplazando otras necesidades y usos».
I, per arrodonir aquest inicial cicle de mobilització ciutadana, el diumenge vinent tornarem a sortir als carrers per manifestar el rebuig a la derogació de la Llei de Memòria Democràtica. Una derogació del tot forassenyada. Vegem:
A l'exposició de motius de la Llei 2/2018, de 13 d'abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, potser l'única cosa que sobra són les lloes a la imperfecta «Transició». Els fruits de la correlació de debilitats després de la mort del dictador –Manuel Vázquez Montalbán dixi- mai no podien ser perfectes. D'aquella pols, surt aquest fang: el fang de les greus imperfeccions de la democràcia espanyola. No obstant això, el text introductori de la col·loquialment anomenada «llei de memòria democràtica» és un robust al·legat al dret a la veritat, la memòria, la justícia, i la reparació amb l'objectiu, a parer meu, d'una societat cohesionada entorn de la garantia de no repetició.
En el frontispici de la llei, que PPVOX vol derogar, hi ha escrites veritats com a puny. A tall d'exemple: «... un element comú dels països democràtics és el reconeixement institucional i social a les persones, els col·lectius i les entitats que han contribuït perquè avui es pugui gaudir d'una democràcia. Recuperar el llegat democràtic d'aquestes persones i entitats, que en molts casos han estat represaliades, s'entén com una afirmació de les llibertats democràtiques i com a voluntat de consolidar un futur comú de convivència, concòrdia i pau». Per això la volen derogar a la llei autonòmica de memòria democràtica! No volen ni reconeixements, ni molt menys, gratituds, per a les persones i entitats que «han contribuït perquè avui es pugui gaudir d'una democràcia». A desgrat de la part més bàrbara del PPVOX, es manté la Llei 10/2016, de 13 de juny, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, més coneguda com la «Llei de fosses». Es manté amb la cruel barbaritat que la recuperació d'aquestes persones desaparegudes no tingui cap reconeixement ni gratitud institucional. Altrament dit, estem davant la derogació d'un instrument legislatiu per a continuar impulsant una memòria pública com a element de cohesió sustentada en valors democràtics.
Valors democràtics que, val a dir-ho, si els aprofundim esdevindran en valors republicans. En aquest sentit, intueix que PPVOX, amb l'anunciada derogació de la «llei de memòria democràtica», volen, a més de retrucar en els seus discursos d'odi, garantir per sempre més la «atada y bien atada» liquidació del record de la Segona República que qualsevol política rigorosa de memòria pública hauria d'incorporar.
Per tot plegat, i perquè, en paraules de l'enyorat Joan F. López Casasnovas, «fer memòria no és sols mirar enrere, sinó que és mantenir viva l'alerta i mirar endavant», té una importància vital la convocatòria que fa la Plataforma per la Memòria Democràtica de les Illes Balears de concentració contra la derogació de la Llei de Memòria Democràtica el diumenge vinent, dia 2 de juny, a les 19 h al Parc de les Estacions (estació Intermodal) de Palma. Ras i curt: Sense memòria democràtica no hi ha democràcia!
