Sembla una cosa rara en una democràcia consolidada, que la societat civil, la ciutadania es mobilitzi per mantenir una llei autonòmica vigent la 2/2018. Sembla, però no ho és. A les nostres Illes Balears tenim un Govern del Partit Popular que ha pactat amb VOX els representants de la dreta més extrema, llibertaris s’anomenen, la derogació de la llei esmentada.
No és rara ni insòlita la resposta de més de cinquanta entitats diverses de la societat agrupades en la Plataforma per la Memòria Democràtica, constituïda recentment per a la defensa d’aquesta llei nostra, aprovada l’any 2018. És senzillament necessària i imprescindible.
Perquè no podem consentir que es derogui aquesta llei, una de les millors de totes les autonòmiques que en aquests anys passats s’anaren aprovant. Ja hi ha hagut tres Comunitats la de Castella i Lleó, la de València i d’Aragó que han impulsat unes mal nomenades lleis de «concòrdia» que segons tres relators de Nacions Unides: «invisibilitzen greus violacions dels Drets Humans comesos durant el franquisme i no respecten els estàndards internacionals».
D’aquesta forma, han instat al Govern espanyol a adoptar les «mesures necessàries para garantir l’estricte respecte dels estàndards internacionals dels drets humans en matèria de preservació de la memòria històrica».
Al nostre Parlament, presidit pel llibertari Sr. Gabriel Lesenne, es durà la derogació de la llei, amb el suport dels partits PP-VOX pel pacte que signà la Sra Prohens.
La resposta ciutadana es segueix aquests dies a les xarxes socials on cada una de les entitats, associacions, fundacions, partits polítics, federacions, que hi formen part van publicant les raons per les quals conviden a la gent a omplir la plaça de Cort, el pròxim 2 de juny, diumenge, a les set de l’horabaixa.
Una cadena de raons que fonamenta aquesta resposta ciutadana, perquè només es pot entendre aquesta iniciativa de llevar una llei autonòmica per aquells que enyoren el franquisme, que no el condemnen com a una dictadura, que se senten hereus de la seva ideologia i per tant no volen el reconeixement a les seves víctimes.
Durant els quaranta anys que l’Estat espanyol fou governat pel general Franco, el dictador enaltia el bàndol guanyador de la Guerra civil que ell inicià, amb una visió falsejada de la història, que es transmetia a les escoles, a les universitats, basada en el nacionalisme espanyol més ranci. Explicava el seu cop d’estat amb els altres generals, com el Alzamiento Liberador, la Cruzada beneïda per l’Església catòlica oficial, i retia homenatges als «caídos por la pàtria», això és les víctimes del bàndol «nacional».
Silencis sepulcrals sobre els vençuts, sobre les víctimes del bàndol democràtic de la República, sobre les diverses formes de repressió que patiren, des de les «sacas» o els afusellaments, les desaparicions als pous o a les voravies de les carreteres, aquí a les Illes Balears que no tinguérem front bèl·lic. Els empresonaments, la repressió brutal no només cap als detinguts també cap a les famílies que la patiren amb l’aïllament social en els seus pobles i entorns. La por inoculada a la societat en general, que mantenia el silenci fins i tot dins les famílies represaliades.
Han passat molts anys, vuitanta-cinc des del final de la guerra, quaranta-nou des de la mort del dictador, ja és ben hora de la Memòria i el Reconeixement Democràtics a les nostres illes com diu la llei 2/2018.
Hi serem a la plaça de Cort el diumenge 2 de juny, a les set de l’horabaixa, amb molta, molta gent demòcrata que vol mantenir la vigència de la nostra llei i vol dir clar i fort que Ja n’hi ha prou! Com cridàrem el cinc de maig a la plaça Major, com continuarem dient en defensa de la democràcia enfront d’aquells que enyoren la dictadura.
