Alguns Professors de Dret Constitucional sostenen que els tres grans debats del constitucionalisme espanyol són: 1. La separació església-estat; 2. El repartiment territorial del poder: centralisme, autonomia, federalisme; 3. Monarquia o república.

Diria que el primer d’aquests debat (separació església-estat) és un debat bàsicament superat. La Constitució de 1978 planteja l’aconfessionalitat que crec que és el plantejament clarament majoritari. És cert que encara es donen certes polèmiques com l’assistència de representants públics a actes religiosos, les pròpies classes de religió a les escoles, o determinats privilegis tributaris o jurídics reconeguts a les esglésies però que sobretot beneficien a l’església catòlica. Tot i que hi ha un cert debat l’essència del debat està resolta en la línia majoritària de les democràcies occidentals.

El segon debat, el territorial, és evident que no hi està resolt en absolut. Al contrari és un camp de mines. Alguns simplement no accepten simplement l’autonomia com l’ultradreta. Altres, com el nacionalisme català actual, diria que sobretot no accepten com s’ha desenvolupat i concretat l’estat autonòmic. Els del PP i els del PSOE que segons bufa el vent volen fer un paper o un altre... Un bullit de primera.

El tercer debat, que és l’objecte del present escrit, és un debat més simbòlic que una altra cosa. M’explicaré, realment a dia d’avui el Monarca reina però no governa, és a dir, el seu poder real és purament representatiu però no executiu. No siguem ingenus, els símbols són importants i el debat república/monarquia té una càrrega ideològica important. I més en el cas dels borbons amb una història a les seves esquenes amb molts punts foscs. Per tant, encara que el debat sigui purament simbòlic no deixa de ser rellevant. I és en aquest context que s’ha d’interpretar moviments de PP/VOX com aquest darrer consistent en nomenar a la filla primogènita del rei com a filla adoptiva de Mallorca.

La primera interpretació al respecte que jo faria és que torna ser un exemple més de com PP/VOX no entenen o no volen entendre l’esperit de la transició i de la constitució. L’esperit consistent en la concòrdia i consistent en tenir un marc mínim que permeti la diversitat màxima ideològica i política. Quan algú es vol apropiar la constitució o una institució com la corona i ho fa essent plenament conscient que això provocarà tensió i enfrontament el que està fent és tirar pedres a la teulada d’aquesta constitució o institució que per ser sòlida ha de ser de tots i no d’uns enfront d’uns altres. En aquest sentit crec que la casa del Rei hauria de ser la primera en exigir que si es vol fer una proposta de filla adoptiva prèviament existeixi unanimitat.

La meva segona interpretació és que resulta una proposta que demostra el poc respecte que els hi mereix el Consell. Per definició per ser nomenat fill adoptiu s’han de reunir mèrits d’excepcional qualitat, normalment d’alguna manera vinculats a Mallorca. En el cas de la princesa Leonor simplement per edat no reuneix cap mèrit excepcional i manco relacionat amb Mallorca, almanco, no per ara. Així, la proposta no pretén reconèixer a algú per allò que ha fet sinó que pretén no només fer l’apropiació anteriorment comentada sinó que pretén dotar d’una força artificial el bunyol perpetrat per PP/VOX amb l’elecció de la diada dia 12 de setembre.

Un nou exemple de com alguns són capaços d’erosionar el que diuen defensar (el rei i el consell) amb l’única intenció d’obtenir un guany partidista. Tota una lliçó del que no s’hauria de fer.