Una mica de respecte cap a la majoria de la ciutadania de les nostres illes que no som catòlics practicants. Una mica de respecte cap a la immensa majoria de la ciutadania que no celebra la setmana com els catòlics, que creuen en altres religions o són agnòstics o ateus.

Una mica de respecte senyors i senyores del PP i VOX que enyoreu el segle passat i el tenebrós temps del franquisme, quan l’Església dominava les festes i obligava a viure-les sí o sí, sempre del bracet de les autoritats civils. Una mica de respecte cap a la ciutadania del segle vint-i-u, una ciutadania de les nostres Illes diversa en les creences religioses, diversa i plural en les maneres de pensar, diversa i plural en el lloc de naixement però ben arrelats a les nostres ciutats i pobles on hi viuen i treballen.

Que la senyora Prohens vagi a una processó i entregui un ram de flors a una imatge, que la senyora Cirer vagi de caperutxa -pionera com a dona des de fa trenta anys, només interessa a la minoria de catòlics, practicants o no, que assisteixen a les processons i oficis religiosos.

Segons la democràcia parlamentària que tenim els representants públics elegits per la ciutadania es deuen a tota la ciutadania que representen al Govern, al Parlament, als Ajuntaments. No només al seu electorat. No és així senyors i senyores del PP i VOX?

Una mica de respecte i no dic tolerància, perquè aquesta darrera implica una posició prevalent que tolera els altres... Respecte i reconeixement cap a la diversitat de la nostra societat, no ha de ser tan difícil si creuen en la democràcia, com a representants polítics.

Respecte igualment cap a les persones que practiquen en altres religions, per exemple l’islam, que pateixen una islamofòbia encoberta en encertar-se una polèmica quan reclamen un lloc d’oració, una mesquita, a un dels pobles de Mallorca que té molta població musulmana. Perquè no poden triar el lloc on la volen? Perquè hi ha d’haver reaccions en contra?

Us heu demanat quantes esglésies de les nostres quatre illes romanen tancades, sense capellà fix com en el segle passat? Us heu demanat quanta gent celebra les obligacions catòliques setmanals? No és el mateix quan hi ha batejos, primeres comunions, noces, funerals... aquí sí que hi ha més assistència, no sabem si tots són creients o no.

De cada vegada van guanyant adeptes les celebracions civils, laiques, tant de benvinguda dels nadons com de comiat dels éssers estimats. I no diguem les estadístiques de noces civils enfront de les religioses.

La nostra Constitució diu que som un estat aconfessional. Això és sense confessió religiosa per a tota la ciutadania. Senyors i senyores del PP i VOX no us agrada aquesta definició? Si voleu ser tan constitucionalistes, ho heu de ser de tota la Cara Magna, no només d’allò que us agrada. I per tant, apliqueu més respecte cap a tota la ciutadania.

Si fóssiu més respectuosos, potser repassareu la programació de l’única televisió i ràdio pública que tenim, IB3, i l’any que ve no haurem de veure les processons, els davallaments, els oficis catòlics a les hores de més audiència familiar.

Si fóssiu més respectuosos, també podríeu enviar un missatge als responsables de la televisió pública estatal, que ens ha inflat d’imatges de les processons de Sevilla, amb la Legion!, i de Madrid... Han canviat les pel·lícules, de los ‘Diez Mandamientos’ a ‘Ben Hur’, de ‘La Túnica Sagrada’ a ‘Quo Vadis’... Tímid avançament si recordem que som l’any 2024!

No puc acabar sense tenir present, un dia més l’horror a Gaza ara també al Líban, el genocidi d’en Netanyahu sense escoltar les veus que l’obliguen des del Tribunal de la Haia, des del Consell de Seguretat de Nacions Unides, a una treva i iniciar converses de pau. No ha volgut respectar el mes de Ramadà, ell tan ortodox de la seva religió.

Tota la nostra solidaritat amb el poble palestí, en aquests dies que es parla de pau a les commemoracions religioses, la ciutadania conscient reclama més valentia als Estats per posar fi a tanta destrucció, tantes morts, tanta desolació, tant de dolor i patiment.