Què ha arribat, la primavera o l’estiu? Tota la pluja sembla que arrenca de l’Atlàntic i quan arriben aquí els niguls, ja s’han buidat. Per això no plou. Enguany no es banyaran ni les cucuies. Sembla que aquesta setmana santa farà molt de sol. Més vitamina D per als humans. Els negocis turístics començaran a funcionar. Molts de treballadors seran contractats a l’hoteleria. Els qui no van amb el temps són els polítics. Puigdemont vol tornar. Els espanyols li volen afuar els cans. En Sánchez vol guanyar al Principat. Els independentistes no volen perdre. Què creis que passarà? Què voleu que passi? És l’hora de les travesses. A l’escola posen les notes del 2n trimestre. Moltes notes es posen a la babalà. D’on han après a posar notes molts professors i professores? Un posa les notes cap per amunt i l’altre les posa cap per avall. Els i les alumnes aguanten tot el que els cau damunt. I n’hi ha que aguanten massa pes. Després comprovam que la societat es reprodueix. Passen les generacions i no es veuen massa millores. No sap el professorat que amb les notes es poden produir maltractaments? No hi ha remordiments de consciència? Creis que un professional se pot sentir realitzat després de posar notes? Se segueix un mètode racional i didàctic per posar-les? O se segueix el caprici de qualsevol humá convertit en professor? Tot això m’ho ha fet pensar seguir de prop el que passa a alumnes coneguts i als seus pares que no se’n poden avenir. Canvien els plans, canvien els sistemes, però tot continua igual o pitjor. No m’interessa res més que les coses de l’educació haurien de millorar i molt. Hi ha interès que millorin? De totes maneres, s’ha de saber que les millores requereixen esforç. Està la gent disposada a esforçar-se? Ho estic dubtant molt. Per tant, continuaran canviant els sistemes educatius, si el personal adequat no té voluntat de canviar. Això a tots els àmbits. És incorrecte dir a tots els nivells. O no.

Nosaltres, com a país, tenim altres problemes més greus, però que tampoc no se solucionen. És el cas de l’ensenyament o el coneixement del català a la Sanitat. Que si ha de ser requisit, que si és suficient o excessiu que només sigui mèrit. Al Principat és requisit, però funciona? Aquí crec que PP i Vox fan el que poden per convertir-lo en mèrit, no se´si ja ho han fet, encara que sembla que sí, perquè així ho consideren a l’hora de contractar sanitaris ja fa estona. Però em deman si això funciona al Principat, on el català és requisit a la Sanitat. Al Principat s’han detectat infermeres catalanòfobes i no s’atura d’haver-hi denúncies per discriminació lingüística a ciutadans catalanoparlans, que ha demostrat que els agressors amb bata blanca, no tan sols desconeixen la matèria, sinó, que, a més, neguen l’atenció mèdica quan se’ls adrecen en català. Des de la Plataforma per la Llengua s’ha posat el crit al cel i ha advertit que la Generalitat impulsa avaluacions fictícies de C1 de català i així regala la plaça fixa als sanitaris, i pel que fa als infractors que trepitgen els drets lingüístics dels paciens catalanoparlants, no se’ls ha obert cap investigació.

VilaWeb ha tirat més llenya al foc, quan ha publicat la prova de català de l'Institut Català de la Salut. Consisteix únicament en escriure un text de dues-centes paraules i llegir-lo en veu alta. Una prova que va aconseguir allò que se cercava, que el 99,24% dels professionals que es varen presentar, aprovassin. Només tres dels quatre-cents que es varen presentar no varen passar l'examen. Plataforma per la Llengua assenyala que a banda de no constar els criteris d'avaluació, l'examen «està mancat del rigor que s'ha d'exigir en un C1, especialment en l'àmbit de l'administració pública. On queda la garantia de qualitat assistencial? És que ni tan sols s'avalua la comprensió oral ni l'escrita».

Falla l’avaluació a les escoles i als instituts, i com no podia ser d’altra manera, falla l’avaluació a la societat adulta, com és el cas de preparar professionals que hagin après la llengua dels pacients. Però sembla que no importa a quasi ningú això. Aquestes són les normes que tenen els examinands per dur a terme la prova: «La prova de llengua catalana que a continuació hauràs de realitzar consisteix en el desenvolupament per escrit d’una de les dues opcions que se’t plantegen i posteriorment dins de la prova oral caldrà que facis la lectura literal d’allò que hagis escrit, en veu alta davant de l’examinador», deien les instruccions de l’examen del 30 de setembre.

Entre les opcions de redacció hi havia la possibilitat de fer un informe per a sol·licitar proves complementàries a un pacient de trenta-cinc anys o una carta de presentació per a optar a una plaça de facultatiu oferta per l’ICS. «El text ha de tenir un màxim de 200 paraules i un mínim de 150. En el recompte no es tenen en compte l’encapçalament ni la signatura», deien també les instruccions. I puntualitzaven que tenien una hora per a escriure.

El cas més xocant és el de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, on es varen declarar aptes els 125 professionals que s’hi varen presentar. El segueixen l’Hospital Universitari de Bellvitge (70 d’aptes i 1 que no); l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (67 d’aptes); l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona (53 d’aptes); l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta de Girona (30 d’aptes); l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (22 d’aptes); l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa (16 d’aptes); i l’Hospital de Viladecans (10 d’aptes i 2 que no).

Els resultats contrasten amb les dades del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, que en un sondatge publicat al febrer (amb una mostra de 1.300 professionals de quatre centres diferents) assegurava que tres metges de cada deu no parlen el català. I encara més, un 13% no tan sols no el parla, sinó que ni tan sols l’entén. De fet, l’àmbit sanitari és un dels que registra més casos de discriminació lingüística. Només l’any passat, la Plataforma per la Llengua hi va aplegar 221 queixes.

La majoria de vegades els pacients canvien directament de llengua si el metge els parla en castellà i si són un poc maltractats no ho denuncien. Per tant, no és que hi hagi hagut 221 casos, hi ha hagut 221 casos prou emprenyats per a adreçar-se a la Plataforma per la Llengua. Hi ha per estar indignats i decebuts. Crec que el PP i Vox haurien de prendre nota del que passa al Principat i no preocupar-se tant de convertir el català tan sols en mèrit, ja que les coses no poden anar pitjor allà on és requisit. Tot fruit de les males maneres d’avaluar. A quina assignatura de la carrera s’ensenya això? A cap, llastimosament. El títol me n’ha suggerit un altre: Es jutja bé? Qui sap jutjar?