Sovint es diu que encertar la pregunta correcta és la clau de la solució. En matèria territorial, després de la sentència que reconeix una important indemnització per la protecció d’una urbanització a través de la seva desclassificació a Sóller ens adonam com és d’important determinar quina és la pregunta correcta. Per alguns la pregunta seria: És una barbaritat pagar gairebé 100 milions d’euros per preservar un espai territorial? Per uns altres la pregunta seria: S’ha de mirar de protegir espais territorials rellevants de Balears encara que això pugui comportar en alguns casos indemnitzacions milionàries?

Tots voldríem que les decisions que prenguin els poders públics s’ajustin el màxim possible a la seguretat jurídica. Ara bé, en cas de dubtes i de possibles indemnitzacions què s’hauria de fer? No s’hauria de fer res i que es destrueixi l’espai territorial? Aquesta (no fer res) hauria estat la decisió correcta en el cas de Es Trenc, o de la Punta de n’Amer o tants d’altres espais preservats gràcies a acords no sempre adoptats amb la seguretat que no hi hauria dret a indemnització?

A qui pren una decisió que pot tenir implicacions econòmiques rellevants se li ha d’exigir el màxim de rigor, se li ha d’exigir que tengui en compte tots els elements i totes les repercussions, se li ha d’exigir serietat i anàlisi, se li ha d’exigir previsió i estudi d’alternatives. I és molt probable que algunes de les decisions territorials adoptades no anaven acompanyades d’aquestes exigències. Això és veritat. Però que això sigui així no vol dir que sigui qüestionable el conjunt de les polítiques adoptades per preservar de la urbanització zones de les Balears que són autèntiques joies o simplement zones que transformades inciderien una mica més en la massificació i la saturació.

No és una bona notícia la indemnització de Muleta, però pitjor notícia hagués estat la seva urbanització. El fi no justifica els mitjans. Per tant, si un fi lloable com és la preservació s’ha duit a terme de manera negligent i frívola, o simplement de forma poc mesurada, aleshores, això s’ha de poder denunciar.

El problema és que el debat públic actual no vol matisos. És un debat en blanc i negre. En el cas comentat o vols preservació o no vols preservació. Encara que sigui un ingenu pens que és una llàstima aquest aprimament del debat, aquest empobriment de la informació. Algú se’n recorda que al debat de la Llei 4/2008 que és la causa principal de la indemnització de Muleta alguns grups parlamentaris varen demanar un informe pormenoritzat sobre la situació dels diferents àmbits de protecció i que el Govern no es va voler saber res? Algú se’n recorda que durant aquell debat hi hagué diputats del PP amb pancartes demanant la protecció de Cala Blanca i Cala Marçal? Algú se’n recorda que el reconeixement de la realització de la urbanització no s’ho va inventar el govern de la legislatura 2011-2015 si no que hi havia una prova pericial que així ho establia?

Preservar i protegir territori ha estat una bona política feta per les institucions d’aquesta terra. Vaig votar a favor de la Llei 4/2008 i no me’n penedesc perquè la protecció és un bé prioritari. Ara bé, juntament amb això es pot dir que per ventura va mancar rigor. Es poden adoptar mesures arriscades, el que no és tan presentable és adoptar mesures arriscades sense avaluar els riscs.