algo de nubes
  • Màx: 15.51°
  • Mín: 5.96°

Líders en abandonament escolar prematur

La setmana passada l'INE va publicar l'Enquesta de Població Activa (EPA) corresponent al quart trimestre de 2023 amb les dades mitjanes anuals. Els focus s'han posat sobre les dades laborals (taxes d'activitat, d'ocupació, d'atur, etc.). Ara bé, no s'ha parat suficient atenció a la dada, a parer meu, més rellevant: Les Illes Balears són líders en abandonament escolar prematur. Poca broma!

A partir de l'explotació de les variables educatives de l'EPA, sabem que l'any 2023 l'abandó primerenc de l'educació-formació en la població illenca de 18 a 24 anys va assolir un valor del 19,1%. En el rànquing de les comunitats autònomes espanyoles només Ceuta -amb una mostra insignificant, i un gran marge d'error estadístic- supera molt lleugerament aquesta taxa. Val a dir que l'abandonament escolar prematur del conjunt del Regne d'Espanya se situà en el 13,6%.

Mentrestant, l'empresariat illenc no deixa de queixar-se de manca de personal en general, i, particularment, del qualificat. Pot ser que un creixement infinit de l'ocupació és ecològicament, demogràficament i socialment, impossible. Convé, si més no, pensar-hi en aquesta hipòtesi que és molt plausible en un model de creixement necessitat de mà d’obra intensiva de baixa qualificació. Al seu torn, el sindicalisme institucionalitzat, alhora que canta les excel·lències d'una situació de plena ocupació no associada a un model de societat elogiable, no cessa de reivindicar més i més desestacionalització. Desestacionalitzar ha esdevingut un eufemisme de creixement sense límits del monocultiu turístic. Ras i curt: Desestacionalitzar sense atendre els límits biofísics i de pressió humana sobre un territori fràgil sempre ha estat un disbarat. En plena crisi climàtica accelerada, és una mostra d'impotència reflexiva força preocupant. Altrament dit, en paraules de Marina Garcés al llibre intitulat Escola d'aprenents, «... de fet, el motor mateix del creixement indefinit està en qüestió en un planeta on els límits del creixement ja fa dècades que estat assenyalats i que ara ja no es veuen només com un sostre sinó com un abisme».

Sense entendre que el model productiu de les Illes Balears basat en engreixar i engreixar el monocultiu turístic sense conjugar el verb diversificar (de model global, no exclusivament del model turístic), provoca dinàmiques de precarietat social com ara l'abandonament escolar primerenc, les bones dades quantitatives de la situació laboral (aquí una anàlisi de l'EPA de 2023), poden ser l'avantsala d'una situació greu de descohesió social. Malauradament, es fa massa poc cas a la dita popular de «mal va qui no pensa per a l'endemà».

En qualsevol cas, i tornant al leitmotiv d'aquestes ratlles -l'abandonament escolar prematur-, no oblidem que les camisetes verdes van ser originalment -i encara ho continuen sent- una «crida per una educació pública de qualitat!».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Bona anàlisi, fa 19 dies
La teoria d'aquest escrit està molt bé, és molt oportuna. Només hi afegiria que aquests fracàs és vigent després de dues legislatures d'un suposat govern progressista encapçalat per Armengol. I que durant aquest dues darreres legislatures de govern teòricament progressista que, finalment, va fracassar, ningú no va fer cap crida a posar-se les camisetes verdes.
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente