algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín: 8.05°
12°

Als estudiants els neguitegen els exàmens

225719

Aquests dies, malgrat les festes de Sant Antoni i Sant Sebastià, els estudiants de la UIB han de fer bonda i quedar-se a casa a estudiar, ja que tot just són dies d’exàmens i, com sabem, això sol ser sinònim de poques hores de son, moltes hores d’estudi i, sobretot, molts nervis. Els exàmens, doncs, neguitegen, preocupen i inquieten els estudiants.

Ara aturem-nos un moment i tornem a llegir la frase anterior: algú es podria demanar si això de posar els estudiants en un lloc i en canvi posar als estudiants els neguitegen els exàmens és un error, però no ho és. Ara explicarem per què. A l’article anterior, de fet, ja tractàvem la qüestió de la a davant del complement directe, i ens demanàvem què havíem de fer en casos com Els Reis d’Orient els aniran a veure molts infants. Hi podríem posar una a, com al títol de l’article? Són construccions equivalents? La resposta és que, tot i que no són construccions equivalents, tenen un element en comú que pot fer aparèixer la a i que és que el complement directe està desplaçat de la seva posició canònica (és a dir, no apareix darrere del verb).

Concretament, en aquests dos casos el que trobem són dislocacions. La dislocació és un procediment que consisteix a desplaçar constituents de l’oració de la seva posició original (d’allà on neixen) per indicar que parlem d’informació coneguda. Aquest desplaçament es pot fer al principi de l’oració (cas en què anirà sense comes) o al final (cas en què durà una coma davant), i llavors el complement desplaçat es reprèn amb un pronom feble. Per exemple, a l’oració Als estudiants els neguitegen els exàmens, tenim un complement directe al principi de la frase i un pronom (els) que fa la mateixa funció.

Quan passa això, i especialment si el complement directe va davant i té la mateixa persona i el mateix nombre que el subjecte, es poden produir ambigüitats. És el cas, per exemple, d’una frase com Aquelles joves les vindran a recollir a les 8. Si no hi posem la a, podem entendre que les noies agafaran alguna cosa femenina i plural (per exemple, que vindran a recollir les coques a les 8). En canvi, si hi posem la a, entendrem que algú altre recollirà les noies a les 8. La a, doncs, ajuda a desfer l’ambigüitat. No hi ha ambigüitat, en canvi, en una frase com Els Reis d’Orient els vindran a veure molts infants i, per tant, la preposició és innecessària. Tanmateix, però, tenim uns verbs en què el complement directe desplaçat sempre duu a, tant si hi ha ambigüitat com si no: els verbs psicològics (és a dir, verbs que expressen emocions) del tipus neguitejar, obsessionar o inquietar, per exemple. És per això, doncs, que en l’oració del títol era necessària.

Encara hi ha alguns casos en què podem posar a davant del complement directe, però de moment us deixarem descansar d’aquest tema i ja el reprendrem, si escau, més endavant. Mentrestant, si teniu dubtes dels quals us agradaria que parléssim, feu-nos-ho saber a l’adreça galmic@uib.cat.

Elga Cremades (UIB, GALMIC)

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.