La igualtat de gènere s'ha convertit en un tema central en multitud de debats públics i privats, especialment des de l’any 2018, on el Moviment Feminista arreu del món va omplir els carrers i els discursos per la igualtat de gènere; fet especialment destacable a l’Estat Espanyol i a les nostres Illes. L'equitat entre homes i dones no només és un imperatiu ètic, sinó també una pedra angular per construir societats justes. Aquest principi d'igualtat s'estén a tots els àmbits de la vida, incloent el món de l'entreteniment i la cultura i semblava estar clar a l'agenda social i cultural de la nostra capital. És vital analitzar la necessitat de respectar la igualtat de gènere en contractar espectacles per part de les administracions públiques.

L’Ajuntament de Palma des de la legislatura 2015-2019 procurava una contractació igualitària a les Festes de Sant Sebastià i d’altres esdeveniments. Aquesta mesura va ser impulsada per la Regidora de Participació Ciutadana i la Directora General d’Igualtat d’aquell moment, Eva Frade i Lucía Segura. La mesura fou perfectament executada pel funcionariat de les àrees implicades i gratament rebuda per la ciutadania.

Enguany, l’equip de govern de Palma ha romput amb aquest criteri democràtic i al cartell de les festes patronals de la capital trobam només una dona entre les 30 actuacions musicals contractades. Recentment, l’actual Regidora de Participació Ciutadana ha expressat que els artistes s’han seleccionat amb criteris de qualitat i no de quantitat. Aquestes paraules són feridores a la vista dels grups contractats. Per no ser acusades «d’edadisme» evitarem la broma sobre quants d’anys en total sumen els artistes del cartell de les festes patronals, però el jovent podria perfectament llançar un dels seus Ok Boomer a l’equip de govern i tindrien tota la raó. Només ens ha faltat El Consorcio en aquest cartell. Al manco, hagués pujat el nombre de dones contractades.

En els darrers anys han estat precisament les dones les que major contribució al món de la música han fet. I no cal que anomenem cantants famosíssimes que han capgirat el panorama musical com el de Rosalia, Bad Gyal, Natalia Lacunza, Amaia, Ede i tantes d’altres del territori espanyol. Podem fer un meravellós llistat de grans noms locals com na Júlia Colom, Maria Jaume, Majava, Mar Grimalt, Pitxorines, Maria Hein, Reïna o Joana Gomila entre d’altres, que no canten 'sufre mamón, devuélveme a mi chica', però que qualitat en tenen, i molta!

Els esdeveniments culturals i festivals són plataformes fonamentals per a l'expressió artística i la diversitat cultural. L’equip de govern de Ciutat oblida i ignora que les dones, malgrat la seva destacada contribució als diferents camps artístics, enfronten barreres sistemàtiques que limiten la seva presència en festivals i esdeveniments finançats per les administracions públiques.

En aquest context, les paraules de Cristina Rosenvinge, destacada cantant i compositora, el passat desembre a una entrevista a elDiario.es, adquireixen una rellevància especial. Rosenvinge va abordar el tema de la desigualtat de gènere en els festivals de música, assenyalant la necessitat d'una representació equitativa.

És crucial aclarir que la igualtat de gènere no només implica garantir la presència de dones als escenaris, sinó també oferir condicions laborals justes i oportunitats equitatives en tots els aspectes de la indústria de l'entreteniment. Les Administracions han de ser exemple de bones pràctiques també en aquesta matèria.

Les Administracions no només tenen el deure ètic de promoure la igualtat, sinó que també tenen la capacitat d'influir significativament en la configuració de la cultura i la societat. La diversitat de gènere en la programació no només és una qüestió de justícia social, sinó també de qualitat artística, efectivament, i representativitat. La riquesa de perspectives que aporten artistes de diferents gèneres enriqueix l'experiència cultural i permet que un públic més ampli s'identifiqui amb la varietat d'expressions artístiques.

La programació d'espectacles i esdeveniments culturals per part de les administracions públiques ha de ser un reflex fidel de la diversitat de la societat. Les dones som la meitat de la població, i per tant, la meitat del públic de la Revetla. I ara resultarà que no sabem cantar.