Va ser per mi inevitable no recordar el desastre del Prestige en aquest nou episodi d'abocaments contaminants a les costes de Galícia i el Cantàbric des del transport marítim, avui en el cas dels pèl·lets de plàstic. També vaig recordar que en molts dels meus recorreguts per causes professionals i d'oci per diferents trams de la costa de les nostres illes, m'hi he trobat amb una presència nombrosa de bolletes o pèl·lets mesclats alhora amb altres de formes i colors diferents de plàstic. Posaria messions que si avui mateix s'inspeccionassin diferents indrets de la costa de les nostres illes n'hi podríem localitzar quantitats importants d'aquests contaminants.

Jo vaig ser un dels participants que l'any 2002 viatjàrem a les costes de Galícia per ajudar en les tasques de descontaminació petroliera del Prestige. Si no vaig errat el plàstic és un derivat del petroli, aleshores la contaminació era en forma de «com a fils estirats de plastilina» aferrats a les roques i empastats amb l'arena, avui amb una forma més agradable a la vista en forma de boletes blanques i amb la sensació, equivocada, de que «això no és tan greu». El que és greu és que ja rebaixem l'escala d'alarma ecològica fins a aquest nivell. Ja ens hi hem acostumat, ja ens assumim com a la part contaminant. La manera que tenim de maltractar el planeta de forma recurrent i incorregible, té molt a veure amb la manera com maltractam el nostre propi cos amb mals hàbits de vida i alimentaris i, alhora, a la nostra pròpia comunitat humana en forma d'insolidaritat, desigualtats, violències i guerres.

Quants d'accidents d'abocaments o vessaments contaminants es produeixen al món al llarg d'un any? I durant una dècada? Ja no és que no hàgim entès que la millor solució era i és deixar el petroli baix terra i prescindir d'aquest i altre combustibles fòssils pel nostre bé i el del planeta, és que seguit seguit, ara mateix, el seguim transportant arreu del món, sobretot per la mar. Però això és el capitalisme, estúpid! En aquest cas concret el portacontenidors navega amb bandera de Liberia, és a dir fora controls, propietat d'una empresa desconeguda radicada en el paradís fiscal de les Bermudes, i és operat per una altra societat amb seu a Xipre, amb importants avantatges fiscals. D'això va el món, de capitalisme, d'això va la contaminació de l'entorn natural, el que ens sustenta.

La mar, la nostre mare, té tendència a expulsar els contaminants cap a terra. En el cas d'aquests pèl·lets, seran arrossegats pel vent sobre l'arena i les roques, en venir l'estiu probablement molts es fondran i restaran en forma de morques. Mentrestant, passarà d'una manera o altra al metabolisme de la fauna marina i terrestre i, alhora, a les diferents dinàmiques de funcionament dels sistemes naturals. Entenent la terra com un cos viu, no hi ha dubte que la nostra actuació com a part del mateix és la d'un tumor maligne en procés accelerat de metàstasi per terra, mar, aire i clima.