La identitat d’un poble es veu també en la manera com celebra Nadal. A ca nostra mai no es va fer cap sopar familiar la nit de Nadal. No és costum de la nostra cultura illenca. Podríem dir que està al mateix nivell de llunyania que el Halloween. La seva aparició a les nostres terres ha vingut acompanyada de la progressiva descristianització de les festes de Nadal, juntament amb la moda d’adoptar tradicions foranes, siguin espanyoles o anglosaxones.
Fa ja un parell de dècades que, a poc a poc, els sants oficis de Matines s’han anat avançant. Hi hagué un temps en què, correctament, començaven a mitjanit o al voltant de les onze. Es tractava d’estar en un temple pregant durant l’arribada del sant dia de Nadal. No hi cabien doncs, ni sopars, ni visites de Sant Nicolau, ni regals, ni res semblant. Per contra, sí que era costum, en haver acabat, anar a menjar xocolata amb ensaïmades. Això també s’ha anat perdent.
Els costums estrangers, però, han guanyat força. Els temples s’han buidat, i per no perdre els pocs clients que els queden, han avançat les hores de la litúrgia de la nit de Nadal. Així, trobam esglésies on es fan Matines a hores tan inapropiades com les set de l’horabaixa, o fins i tot abans. Anys enrere això s’hauria considerat fruita fora temps, o fins i tot, sacrilegi. Altres víctimes col·laterals de la nova passió pel sopar del dissabte són, evidentment, els Reis d’Orient que de cada any tenen menys feina a fer, i el que sí que era costum nostrat: el dinar de Nadal, de cada vegada més pobre i menys desitjat. Posats a perdre, hi ha polítics que en alguns llocs del nostre país, han aniquilat també la Segona Festa de Nadal. Tant de bo els vegem a l’infern.
És ben hora, doncs, que tots nosaltres, i les organitzacions que vetllen pel manteniment dels nostres costums, tradicions, llengua..., i que treballen per la recuperació d’aquells senyals nostres d’identitat perduts, promoguem també la neteja de la contaminació que suposen els usos i costums forans. El sopar de la Nit de Nadal n’és un d’ells.
Perdre costums propis per l’adopció d’altres aliens no fa altra cosa que esborrar el nostre fet diferencial, la nostra identitat com a poble. Som cultura de neules penjades i menjades, Sibil·la, xocolata amb ensaïmades, dinar de Nadal i Segona Festa. Si els perdem, desapareixerem com a poble.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Molt bon article, a més hi afegiria que molta gent ja ni recorda que la Segona Festa de Nadal era per celebrar Nadal a ca la família de la dona. És per això que m'atrevesc a dir que la supressió de la Segona Festa fins i tot es podria considerar discriminació de la dona i de la seva família. Usar la paraula violència potser resultaria massa gruixat. Dinar de Nadal a ca la família del pare i dinar de Segona Festa a ca la família de la dona, amb repetició de menú que a ningú li sabia greu.
El vespre del 24 es el del dissabte de Nadal....
No es pot lluitar contra el papanatisme i l'estupidesa col·lectives. Dir la nit bona, per Nit de Nadal, ja és ben habitual entre el jovent, el sopar em sembla manco greu que traduir literalment del castellá. Què aprenen a l’escola? Sense estat propi no hi ha cultura ni costums que ho aguantin, molt manco amb un colonialisme tan agresiu com l’espanyol. Molts d’anys i bons!