Per un Nadal nostrat: exterminem el sopar del dissabte de Nadal

TW
3

La identitat d’un poble es veu també en la manera com celebra Nadal. A ca nostra mai no es va fer cap sopar familiar la nit de Nadal. No és costum de la nostra cultura illenca. Podríem dir que està al mateix nivell de llunyania que el Halloween. La seva aparició a les nostres terres ha vingut acompanyada de la progressiva descristianització de les festes de Nadal, juntament amb la moda d’adoptar tradicions foranes, siguin espanyoles o anglosaxones.

Fa ja un parell de dècades que, a poc a poc, els sants oficis de Matines s’han anat avançant. Hi hagué un temps en què, correctament, començaven a mitjanit o al voltant de les onze. Es tractava d’estar en un temple pregant durant l’arribada del sant dia de Nadal. No hi cabien doncs, ni sopars, ni visites de Sant Nicolau, ni regals, ni res semblant. Per contra, sí que era costum, en haver acabat, anar a menjar xocolata amb ensaïmades. Això també s’ha anat perdent.

Els costums estrangers, però, han guanyat força. Els temples s’han buidat, i per no perdre els pocs clients que els queden, han avançat les hores de la litúrgia de la nit de Nadal. Així, trobam esglésies on es fan Matines a hores tan inapropiades com les set de l’horabaixa, o fins i tot abans. Anys enrere això s’hauria considerat fruita fora temps, o fins i tot, sacrilegi. Altres víctimes col·laterals de la nova passió pel sopar del dissabte són, evidentment, els Reis d’Orient que de cada any tenen menys feina a fer, i el que sí que era costum nostrat: el dinar de Nadal, de cada vegada més pobre i menys desitjat. Posats a perdre, hi ha polítics que en alguns llocs del nostre país, han aniquilat també la Segona Festa de Nadal. Tant de bo els vegem a l’infern.

És ben hora, doncs, que tots nosaltres, i les organitzacions que vetllen pel manteniment dels nostres costums, tradicions, llengua..., i que treballen per la recuperació d’aquells senyals nostres d’identitat perduts, promoguem també la neteja de la contaminació que suposen els usos i costums forans. El sopar de la Nit de Nadal n’és un d’ells.

Perdre costums propis per l’adopció d’altres aliens no fa altra cosa que esborrar el nostre fet diferencial, la nostra identitat com a poble. Som cultura de neules penjades i menjades, Sibil·la, xocolata amb ensaïmades, dinar de Nadal i Segona Festa. Si els perdem, desapareixerem com a poble.