L'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears (AAPSIB), com a entitat de defensa i promoció dels drets humans (DDHH) ens adherim, com cada 10 de desembre, a la commemoració mundial del Dia dels Drets Humans. Som part d'aquesta xarxa global i persistent que treballa dia a dia –en molts casos des de l'anonimat- per a l'efectivitat de tots i cadascun dels drets establerts a la Declaració Universal, de la qual enguany en commemorem el seu 75è aniversari. Reiterem, doncs, el nostre homenatge i gratitud a totes les persones defensores dels DDHH d'arreu, però especialment a aquelles que ho fan en àmbits en què la norma és la negació dels més elementals d'aquests drets. Són molts centenars les persones que arreu del món sofreixen brutals repressions –algunes fins i tot perden la vida- pel fet de ser activistes dels DDHH. El poble sahrauí és víctima, des de fa gairebé cinc dècades, d'aquesta conculcació i repressió cruel.

Com l'àmbit de la nostra tasca de solidaritat, cooperació, sensibilització, i denúncia política és el Sàhara Occidental –l'última colònia d'Àfrica-, tenim la singularitat de ser una associació que treballa pels DDHH en un àmbit en el qual Espanya n'és responsable directa de la seva conculcació. Espanya no ha deixat mai de ser la Potència Administradora del Sàhara Occidental ocupat. Per això té tot el sentit el clam tantes vegades repetit de " Marroc culpable, Espanya responsable!" Sens dubte, a la lluita global per l'efectivitat dels DDHH, el Sàhara Occidental ocupat hi té un paper destacat perquè:

1. La població sahrauí en els territoris del Sàhara Occidental, il·legalment ocupats pel Marroc, amb la complicitat dels governs espanyols vetant l'observació periodística i dels defensors de drets humans, viu dia si i dia també amb aquests elementals drets conculcats. Les activistes Aminatou Haidar i Sultana Khaya són només un exemple dels centenars de violacions, maltractaments, discriminacions de tota mena, fòbia violenta anti sahrauí... que sofreix aquesta població.
2. Els presos polítics sahrauís jutjats sense cap garantia per un sistema de justícia feudal, pateixen condicions d'empresonament infrahumanes a les presons marroquines, i, de retruc, les seves famílies sofreixen tortura psicològica diària.. Mohamed Bani, Husein Bachir Amadour, i Mohamed Dada –els tres presos dels quals l'AAPSIB en fa un seguiment especial-, exemplifiquen el modèlic compromís pacífic amb la llibertat del seu poble del col·lectiu de presos polítics sahrauís i, alhora, ens esperonen a exigir al Govern Espanyol que intervingui –i deixi de tapar-se els ulls

exigint a l'ocupant marroquí un tractament respectuós amb els DDHH.

En definitiva la situació de la població sahrauí en els territoris ocupats i dels presos polítics sahrauís, contrasta força amb l'article 5 de la Declaració Universal dels DDHH que afirma: "Ningú serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants".

3. Les persones que viuen, des de fa gairebé cinc dècades, en els campaments de població refugiada sahrauí són famílies que abans de la il·legal ocupació marroquina tènia casava. Cal, idò, recordar que la Declaració Universal de DDHH diu que "ningú serà privat arbitràriament de la seva propietat". Per una altra banda, les precàries condicions de vida en els campaments de Tindouf (Algèria), no permeten afirmar que gaudeixin del dret a "un nivell de vida adequat que els asseguri, així com a la seva família, la salut i el benestar, i especialment, l'alimentació, el vestit, l'habitatge, l'assistència mèdica i els serveis socials necessaris" que estableix l'article 25 Declaració Universal. Tanta sort de l'ajuda humanitària i la solidaritat dels pobles del món que fan que la situació sigui menys dramàtica.
4. L'espoliació dels recursos naturals del poble sahrauí és una conculcació dels DDHH. Un assumpte en el qual Espanya hi té molta responsabilitat. Una actitud, la dels governants espanyols, que és, si més no, contradictòria amb una política exterior que diu basar-se en la promoció dels drets humans i del desenvolupament dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) en els quals es basa l'Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.
5. La més important manca d'efectivitat dels DDHH és la no conclusió del procés de descolonització del Sàhara Occidental ocupat, és a dir, la no celebració del referèndum d’autodeterminació. L'aposta del president Pedro Sánchez a favor de les tesis de l'ocupant marroquí d'integració –sense possibilitat d'autodeterminació- del Sàhara Occidental al Regne del Marroc (la proposta d'una quimèrica autonomia en un règim dictatorial, no és altra cosa) és un altre pal a les rodes en la direcció del compliment de la legalitat internacional. Entre altres coses perquè –i en el context dels drets humans s'escau recordar-ho- encara que aquesta declaració universal no recull el dret d'autodeterminació dels pobles, sí que ho fan la Carta de Nacions Unides de 1945 (article 1.2), i, sobretot, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966 (article 1), que és un dels tractats internacionals de drets humans més importants.

En definitiva, en aquest 75è aniversari de la Declaració Universal dels DDHH, afirmam que no defallirem en la lluita perquè el poble sahrauí gaudeixi efectivament dels drets humans i pugui viure en llibertat recuperant la seva terra. I, alhora, agraïm la immensa i transversal solidaritat del poble i de les institucions de les Illes Balears amb aquesta causa. Una solidaritat que ens dignifica com a societat, perquè la llibertat del poble sahrauí és qüestió de drets humans.