Certament que passar mitja dotzena de dies a Formentera no t'habilita a escriure un article d'opinió gaire rigorós sobre l'illa. No és la primera vegada que l'he visitada, però, ho vaig fer fa més de quaranta anys, tot sol, quan jo devia tenir uns divuit anys. D'aquella ocasió en guard molt pocs records. Eivissa encara conservava un cert tuf hippie, que la va fer tan coneguda arreu del món i tan palpada i malaurada alhora. Recordo només de Formentera haver dormit al serè a prop de les platges del Migjorn i haver conegut a dos altres visitants de la meva edat, també amb trets un tant hippies, com jo mateix devia mostrar.

La segona va ser una visita especial, si no vaig errat era cap al 2016 i va ser per mor d'un incendi que es produí a l'illa de s'Espalmador a causa del llançament d'unes bengales des d'un vaixell de turistes italians. Vaig participar de l'extinció del foc com a membre d'una brigada helitransportada de la Conselleria competent. Era a l'estiu i vaig poder fotografiar des de l'aire l'aigua transparent coberta d'embarcacions turístiques que hi suraven. Ja en terra i extingit el foc, mentre comprovàvem la inexistència de cap resta d'ignició, podia observar com les sargantanes verdes endèmiques de les Pitiüses, corrien per sobre les cendres i troncs socarrats i carbonitzats. Tota un exemple, una conseqüència, una metàfora, un presagi, del que significa la massificació que provoca la indústria turística, punta de llança del capitalisme més despietat pel que fa a menyspreu del paisatge, de la biodiversitat, de la cultura i la identitat de les terres on s'imposa.

La tercera vegada la vaig visitar amb un fill menor d'edat. Va ser durant el mes d'octubre de fa uns quatre o cinc anys. Els dies de calor i bonança ens permeteren banyar-nos a les aigües cristal·lines de ses Illetes, experimentar les postes de sol, recórrer a peu bons itineraris excursionistes a ran de mar i entre boscos i marjades... ens limitàrem a l'activitat purament senzilla de passejar.

La darrera ha estat durant aquests dies de novembre. Hom s'imagina i sap ben bé que la pressió humana sobre un territori de reduïdes dimensions com Formentera, és molt més forta i elevada durant l'estiu, però igualment he trobat massa trànsit, massa velocitat, massa ciment repartit arreu del territori en forma d'habitatges, apartaments, establiments turístics de tota mena. Certament que la majoria de vehicles que circulen aquests dies són de gent que hi treballa, més que no de turistes o residents. Treballadors sobretot de la construcció que pel vaig veure, no puc generalitzar, està format per immigrants de l'Europa de l'Est i el nord d'Àfrica. Als establiments que resten oberts, supermercats, forns, cafès, etc. gairebé sempre m'hi he trobat també treballadores de fora, sobretot de Centre i Sud-amèrica. Algú de la terra m'informa que la majoria de negocis ja no les duen els propietaris nadius, i molt menys els seus fills o nets. Aquests darrers normalment surten a estudiar a fora de l'illa i sovint la seva formació professional els condueix cap a destinacions allunyades de casa seva, a vegades durant tota la seva vida. Aleshores lloguen els negocis i fins i tot els habitatges on vivien. Imagino que ser propietari a Formentera d'una de les tantes cases, noves i antigues, repartides pel camp, apartaments prop de la costa o pisos en zona urbana, pot procurar uns bons ingressos en períodes de l'any cada vegada més llargs i prou elevats aquests durant els mesos d'estiu. També me conten, no sé si cert o no, que Formentera és un important centre de blanqueig de doblers provinents de la màfia, especialment la italiana, això no és Sicília, és Sicília la que ve aquí, me diuen.

L'extensa vista cap a la immensitat marina de Formentera, les sortides i les postes de sol en un sòl planeta, com el del Petit Príncep, les figueres ben estalonades, les aigües transparents, les savines, la cultura popular... paga bé la pena de tornar-la a visitar a pesar de no haver escoltant tant com m'agradaria parlar la nostra llengua, a pesar de comprovar com no s'alça un centre d'interpretació a la memòria històrica en el lloc on resten estructures i murs del camp de concentració feixista de la Savina, a pesar de veure com aquí tampoc la lluita contra el canvi climàtic i la de la protecció i conservació de la biodiversitat no és la prioritat. Com arreu, val a dir, i com demostren sobradament els resultats de les votacions a les darreres eleccions.