Aquesta setmana hem vist quasi cada dia les concentracions davant les seus del PSOE de persones de dretes i extrema dreta cridant contra el President del Govern en funcions, contra en Puigdemont, contra... fins i tot alguna pancarta contra la Constitució. Han conegut les porres i els gasos lacrimògens, s’han indignat contra la policia, fins i tot han cridat a favor de no obeir ordres dels seus superiors, no és sedició?. I diumenge, 12, les concentracions del PP, fins i tot convocant des del govern autonòmic com ha fet aquí el Sr. Costa.
Un conegut del PP em deia que quan les esquerres ocupen els carrers ens va bé i si ho fan les dretes, els diem fatxes... No, li vaig respondre. És ben legítim que surtin als carrers, vivim en una democràcia i hi ha llibertats de manifestació, d’expressió, de pensament. No ens esglaiem perquè ocupin els carrers, sinó pels missatges antidemocràtics, les banderes preconstitucionals, l’ús de la bandera estatal com si fos seva. Els crits reclamant presó per a Sánchez són propis de persones que no creuen en la democràcia, però sí que saben usar els seus mecanismes.
La presència de líders polítics de VOX d’arreu de l’Estat, com un vicepresident del govern autonòmic de Castella i Lleó a Palma, o el President del Parlament nostre, també és ben legítim com a ciutadans que són. Aquesta és la grandesa del sistema democràtic que ells no han contribuït a establir, ans al contrari no el volien a la Transició i enyoren l’etapa franquista.
Com a demòcrata d’esquerres i sobiranista allò que em preocupa i molt, són les mostres del nacionalisme espanyol més radical que demostren aquestes persones. Allò d’España se rompe, que han anat dient en altres etapes i ara amb més força és ben fora de la realitat. España se defiende, Esto es una dictadura, Gobierno ilegítimo, ... Senzillament ens diuen que voldrien l’España una grande i libre que amb sang i repressió feia entrar a les mentalitats de molta gent el dictador Franco.
La realitat d’un Estat plurinacional s’està reconeixent l’any 2023, el segle XXI!, quan existeix des de fa segles i s’ha negat sistemàticament des del poder centralista i espanyolista. Que tinguem un govern presidit per Pedro Sánchez amb el suport de la majoria absoluta de 179 escons, no és una dictadura, ni és il·legítim. Allò que sí que no és legítim és un Consell general del Poder Judicial format per juristes que fa deu anys ja no hi haurien de ser, amb el mandat caducat i aferrat a les poltrones que els permet fer política en contra dels representants de la sobirania popular.
Hem vist molts jutges, degans, advocats, als mitjans de comunicació explicant que no accepten l'Amnistia que ha d’aprovar encara les Corts. El Manifest a favor d’aquesta, de més de cent cinquanta catedràtics de dret constitucional, de professors de dret penal, de professionals, de docents, de persones demòcrates que ha aconseguit milers i milers de suports, ha tingut poc ressò a la premsa.
Hem de recordar que també les grans empreses mediàtiques fan política amb els seus silencis, amb els seus convidats a les tertúlies, amb les seves opinions.
És cert que la Transició no va entrar en el Poder Judicial, la consentiren i s’acomodaren mentre no els afectés als seus privilegis com a representants de la justícia. El corporativisme del món judicial és superior al d’altres professions, les dificultats per acceptar innovacions com la llei del Jurat o canvis en el sistema d’entrada, i l’Escola judicial, ho saben bé els juristes demòcrates d’esquerres que ho han treballat de fa anys. Per aquest motiu se senten ara tan «agredits» quan es parla de Lawfare això és «judicialització de la política». Perquè saben que ho han fet amb el procés de Catalunya, en lloc de diàleg i negociació política el PP den Rajoy els va encomanar, als jutges, que ho arreglessin amb més i més causes judicials que els dugués a presó i exili.
I malgrat que sembla que els carrers s'omplen de renou, les xarxes socials d’insults...malgrat que pugui semblar que són molts, podeu estar ben segures que no és així. La majoria al Congrés ho demostra, són moltes persones que han donat suport als seus representants polítics i estan ben convençuts que cal la negociació i el diàleg per avançar en democràcia.
Així i tot, amb totes aquestes dificultats, amb tot aquest renou, hi haurà llei d’Amnistia, hi haurà govern plural PSOE-SUMAR, hi haurà legislatura, i hi haurà accions polítiques que faran avançar. Sabem que no serà fàcil, tenim una realitat ben complexa i plena de dificultats, els que creiem en la democràcia sabem el que costa mantenir-la i estem ben disposats a exercitar-la i defensar-la.
Mentre, des d’aquest lloc privilegiat del planeta, no oblidem el genocidi a Gaza, no deixem d’exigir l’Alto el foc, les negociacions de pau, també a Ucraïna, que s’acabin les guerres, les agressions armades contra els pobles que volen ser lliures i hi tenen tot el seu dret.
