Mon pare, que era d'Alacant, la primera vegada que m'hi va dur allà pels anys setanta del segle passat, hi he pensat moltes vegades, va prioritzar mostrar-me els llocs on va viure diversos escenaris de guerra. Només hi anàrem ell i jo. Es tractava concretament d'un refugi on la població civil s'amagava dels bombardejos feixistes dels exèrcits espanyols i italians i a diferents indrets a prop d'aquell lloc alguns derruïts per fer lloc a blocs de pisos nous en ple boom de desenvolupament urbà. Un dels fets que més el commocionaren va ser la massacre provocada per l'aviació d'aquests militars el dia de mercat a Alacant. Segons els historiadors, aquesta feta de 25 de maig de 1938, provocà la mort d'uns 100 homes, 56 dones, més de 10 nins i més de mil ferits, molts dels quals moriren els dies posteriors.
Ja sabem com va continuar la història, triomf militar dels feixistes gràcies a la col·laboració estreta de Juan March amb els colpistes, de l'ajuda de la poderosa força militar de nazis alemanys i feixistes italians i de la aquiescència dels aliats, sobretot els anglesos de Churchill i, encara més endavant, de la Comunitat Europea en el reconeixement dels hereus franquistes representada en la modèlica transició del Sistema i Règim del 78. Una ignomínia que dura fins avui.
Pel que s'ha vist aquests dies en el viatge de solidaritat cap a Israel de la Presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el que sembla preocupar més a Europa és, apart de la invasió russa d'Ucraïna, l'atac de Hamàs contra Israel. Com que no he tornat a escoltar cap altra declaració de la senyora presidenta europea al respecte, és de suposar que allò altra que tampoc li deu agradar gaire és la contaminació atmosfèrica i aportació de CO2 a l'atmosfera que provoquen els atacs de l'estat d'Israel contra la ciutat de Gaza, que de segur empitjoraran els índexs negatius del canvi climàtic.
A aquesta altra banda del mediterrani, les lluites avui no són tant immediates per a la literal supervivència de cada persona, de cada infant, de saber si avui vespre o a qualsevol hora no ens caurà la casa al damunt per mor d'una bomba llançada per un estat enemic, però sí que ho són certes lluites en un present d'ambició capitalista fora mesura representada a casa nostra per la indústria turística que ens ofega, que ens bloqueja, que tampoc ens deixa viure i que du aparellada una minva dràstica de la qualitat de vida en tots els aspectes i camps personals i col·lectius.
Hom diria però que avui l'opció triada per la gent en general és la de no lluitar, que ho facin uns altres, a costa per aquests hores de reunions, de debats, d’innumerables feines no remunerades i potser fins i tot amb la possibilitat de problemes amb l'estat policial i judicial, enlloc, beneits, d'estar a casa davant la pantalla gaudint de sèries, tertúlies o partits de futbol o d'anar a sopar a fora i fer cerveses amb els amics per a celebrar el que sigui. Hom diria que avui col·lectivament s'ha triat l'opció suïcida de baixar els braços i «a viure que són quatre dies» i si per aconseguir-ho t'he de passar per damunt, idò ho faré. El panorama polític del triomf electoral PPVOX n'és un dels símptomes clars d'aquesta deixadesa de consciència i manca de responsabilitat ciutadana per fer front a allò que no ens du a altra lloc que a l'abisme, també als nostres fills i nets.
Contra això, per exemple, entenc precisament que dilluns hi ha convocada una manifestació per a lluitar per a una millor qualitat de vida per a tothom, amb la protecció del medi ambient i el planeta, amb un progrés, polític i cultural per viure de manera sana i alegre, amb la col·laboració social, amb respecte a la diversitat humana i del medi natural i biodiversitat que ens sustenta i que està en greu perill. Regulant, posant límits als excessos d'aquesta indústria turística que ve acompanyada de saturació, contaminació, renou, massificació,males condicions laborals, gentrificació, pèrdua d'identitat cultural i lingüística... Dilluns dia 30 d'octubre a les 19h a la Porta de Santa Catalina de Palma.
