Tretze «valentes» persones, algunes practicants i altres alienes al món de la prostitució, han realitzat durant sis mesos dues-centes fotografies al voltant d'aquest món. Cinquanta-quatre d'elles s'han pogut veure al CaixaFòrum de Palma, dins l'impactant projecte d'investigació cooperativa «Mirada Creuada», dissenyat i coordinat per l'educador del Casal Petit-Oblatas, Jaume Perelló Alorda. El seu objectiu és conscienciar i donar visibilitat al fenomen i, alhora, avançar en la recerca d'altres estratègies d'intervenció.

La mostra és crua i colpidora. La solitud, la indefensió i la feblesa de les víctimes prostituïdes contrasta amb el fàstic que destil·len els clients, que traspassa les imatges, i —especialment als homes— ens embruta, sense pal·liatius, les entranyes. Els clients fotografiats, i tots els que no hi apareixen, no cerquen sexe; el que volen és exercir poder utilitzant els doblers com a instrument, ens explica Jaume Perelló en una visita guiada. Locucions gravades amb la veu distorsionada, bàsicament de les dones —conscientment o inconscientment— vexades, audibles mitjançant codis QR, completen l'espai divulgatiu.

Aquests testimonis de les persones veritablement protagonistes, extrets de 21 hores d'enregistrament, rapinyen l'ànima. Amb claredat i serenor, sense deixar d'expressar —entre altres arguments— incredulitat per la irresponsabilitat profilàctica de molts dels compradors de carn, manifesten els seus sentiments, que van des de la por fins a la humiliació.

Alguns d'ells, aclaridors de la foto que els acompanya, ho expliquen amb prou cruesa. A tall d'exemple: sobre un preservatiu usat llançat damunt el llit, el client digué: —Va, neteja'l, per això estàs tu aquí. Una altra fotografia mostra un pit de dona amb un bon senyal inflamat, conseqüència d'una forta mastegada. Ella intuïa que l'anava a mossegar i l'advertí:
—Toca, xucla si vols, però no me les mosseguis. No oferesc aquest servei, no som submisa. No serví de res... intentà defensar-se, i a sobre l'agressor la va recriminar:
—Per què ets tan grossera?

Una escort, fa la foto —de portada— des d'un cotxe anant a gran velocitat cap a una luxosa casa i explica la por que representen les sortides —a cegues— per no saber on vas, amb qui (quedes amb un, i en arribar al destí en poden aparèixer quatre més), què et faran, ni si te'n sortiràs. Expressa, fins i tot, el temor a la mort. Jaume Perelló afegeix que els serveis dins vaixells a la mar són especialment delicats, ja que no hi ha sortida viable...

Les descripcions podrien anar encara molt més enllà. Just afegirem un darrer detall sobre una foto fastigosa, on la víctima prostituïda, veient la degradació moral d'aquests homes, diu: —A vegades em fan llàstima, perquè jo tenc un fill...

«Mirada Creuada», en definitiva, és un magnífic projecte que no ha fet més que començar. Esperem que els seus beneficis pedagògics siguin àmpliament divulgats. Desconec si està previst, però atès l'impacte de l'exposició descrita seria molt aconsellable la seva repetició. L'objectiu final s'ho paga.