Llegesc en premsa que un bon grapat de veïnats de la Serra de Tramuntana, afectats per les contínues agressions patides per culpa de motoristes i automobilistes incívics, s’atreviren a tallar una de les carreteres més freqüentades per aquests salvatges motoritzats. Més valents com ells hi hauria d’haver a la nostra més que anestesiada societat davant la multitud d’agressions que estam rebent per part dels que ens governen. Però governi qui governi, ningú no fa cas a les peticions d’ajuda per retornar el civisme a la Serra de Tramuntana i perseguir, com marquen la llei i el codi de circulació, les conductes incíviques i delictives que, dia sí dia també, hi ha al ponent de Mallorca.

Més preocupant que res, però, és aquest «governi qui governi...". Esquerres, dretes i tot tipus de policia s’han caracteritzat en els darrers anys, tant governant com a l’oposició, per no fer ni cas a tota una sèrie de veïnats. Els primers ignorats foren els residents a Son Espanyolet i Santa Catalina, i ara cal afegir-hi els de La Llonja i la Serra de Tramuntana. Apareix així, a Mallorca, una nova classe social digna d’estudi polític i sociològic: els abandonats i ignorats per esquerra i dreta.

Aquest aïllament que pateixen aquests col·lectius és doblement preocupant: per una banda, pel fet en sí que pateixen (molèsties derivades del turisme salvatge, de la restauració, o dels motoristes i automobilistes...), i per altra banda, la deixadesa per part de la classe política i policial. És precisament aquesta última la que posa en evidència que no vivim en un entorn plenament democràtic i amb seguretat jurídica. No hem de d’oblidar que tots aquests veïnats, tots, no fan altra cosa que reclamar a les autoritats el compliment de lleis i normes aplicables. Que no hi hagi manera d’aconseguir-ho és una prova que vivim en un estat on no totes les normes són iguals, de la mateixa manera que no tots els ciutadans som iguals. Per aquí és per on sempre es comença a esbucar la democràcia i la confiança en les institucions. Preocupant.