Avui volia fer una reflexió sobre el nynorsk, que és un dels dos estàndards que té el «norueg», o més ben dit, el norvegià, la llengua de «Noruega» o, més ben dit, de Norvègia. Si m'ho permeteu, faré servir aquests dos termes, el gentilici norvegià i el topònim Norvègia, perquè, segons el lingüista Gabriel Bibiloni, són les que faríem servir en lloc de «norueg» i «Noruega» si el català modern tengués evolució pròpia en primer lloc i amb tendència intereuropea en segon i no fos una llengua còpia de l'espanyol i també si mirava de tornar a les seves arrels clàssiques genuïnes.
Ho vénc a dir perquè enguany han concedit el premi Nobel de literatura a En Jon Fosse, un escriptor i dramaturg norvegià, conegut per la seva capacitat d’explorar la natura humana. La seva obra se centra damunt temes com la solitud, la moralitat o la recerca del sentit de la vida. Això l'ha fet famós dins tot el món, maldament escrigui en una llengua tan petita com és el norvegià nynorsk.
El nynorsk és un dels dos estàndards de la llengua norvegiana, que se fonamenta damunt els parlars del ponent del país, que són els més poc contaminats de l'influència danesa. Aquesta influència del danès damunt el norvegià és per mor de la dependència política de Danemarca, que Norvègia en va patir dels segles XVI fins al XIX. Diguem de passada que Danemarca seria el topònim que, també segons En Gabriel Bibiloni, faríem servir en lloc de «Dinamarca» si restablíem un català no interferit.
El nynorsk, el va fixar el lingüista Ivar Aasen en crear un norvegià estàndard tan aprop com va poder de l’antiga llengua dels vikings. D'aquesta manera, N'Ivar Aasen volia que la llengua estàndard fos sempre un record viu de l’història i de l’identitat dels norvegians. El fan servir un 12% de la població, que ve a esser mig milió de persones.
L’altre estandard és el norvegià bokmål, que vol dir 'llengua dels llibres', que ve a esser una adaptació norvegiana del danès escrit. El bokmål el va fixar En Knud Knudsen, que el va concebre per reflectir la llengua de les classes més riques, que eren les que se trobaven més adaptades i com un peix dins l'aigua amb la dominació danesa. Supòs que això vos sona. Aqueix model de llengua danesificada va associat a l’urbanitat, a la joventut i a la modernitat i du una força social important. El fan servir 4 milions de persones. Tant un model com l'altre, de norvegià estàndard, conviuen sense cap problema dins aquells país escandinau, un model més a la part del ponent i l'altre més a la resta.
En Fosse no ha triat tan sols el nynorsk com a llengua d'escriptura per motius lingüístics, sinó per afirmació de l’identitat més neta, més pura, de la seva nació i en defensa de la diversitat. Sé cert que la capacitat que té En Fosse de contar històries gratant dins emocions humanes fondes és mèrit, sobretot de la llengua que ell ha triada per contar-ho.
Així és que la diversitat lingüistica no és tan sols una qüestió de llengua, sinó que és una expressió de la cultura i la civilització d’un poble. Valorar i conservar les llengües és molt necessari per a mantenir el patrimoni cultural i assegurar el respecte cap a la diversitat dins el món globalitzat d'avui. I encara ho és més dins estats artificials inventats ja de tot d'una amb la voluntat de destruir cultures i d’imposar una uniformitat postissa que debades volen fer passar per natural. Per tant, el premi Nobel de literatura que han donat a En Jon Fosse celebra no tan sols el seu mestratge literari, sinó que valora també l’importància de mantenir vives i netes de contaminacions forasteres les llengües i les cultures úniques en el món.
En Jon Fosse, amb el seu triomf internacional fent servir el norvegià nynorsk, demostra que van errats els qui diuen que els acadèmics han de fer de rossegall del llenguatge del carrer (maldament se tracti d'un carrer que ens han fotut als catalanoparlants). Al contrari, En Jon Fosse demostra que, quan ens han guanyada la batalla de la quantitat, no tenim altre remei més que guanyar-los a ells la batalla de la qualitat, amb una llengua pura i que sigui alhora expressió d'obres de qualitat.
Els qui estam mal a pler amb el catanyol i amb els mitjans autonòmics borbònics que el divulguen, els qui enyoram un estàndard com més acostat millor a la nostra gloriosa llengua clàssica, una de les més potentes de l'Europa medieval, tenim amb l'actual estàndard nynorsk i amb En Jon Fosse tot un exemple a seguir!
