Les paraules de Jesús i la seva literatura -les paràboles, sobretot-, es convertiren en fets tangibles molt aviat. I els fets es convertiren en vida. Cap paraula de Jesús se les ha emportat el vent. Tot el contrari, han arrelat profundament dins la història única del homes. La seva Literatura, original i imponderable, supera tota la resta. Perquè és Literatura de Vida. D’Amor. Aquí trobem la gran diferència en el fet artístic de l’escriptura humana. És sorprenent i escandalós per a un home com jo, lector voraç i compulsiu com soc, però em cal reconèixer, sovint i de manera lúgubre i dolguda, que la Literatura no és Vida, encara que sí que en forma una part essencial. Tan essencial que metafòricament la supera.

Els fets i les paraules de Jesús, encara que els seus representants oficials no ens ho facin saber, per activa i per passiva en tot moment i a tota hora, ens contagien les ganes de riure i de viure. De llegir i d’escriure. Tots els que ens reunim a la meva biblioteca màgica en som testimonis de primera fila. Tots li professem una simpatia molt singular, la seva companyia i la seva jerarquia sobre tots nosaltres ens proporciona una manera de veure el món certament diferent de la resta. Sense conèixer com ho veu la resta. Però es constata amb l’aire que respirem i la intuïció que concebem. És el que he dit: diferent. Fins i tot hi notem una brisa i una música que ens sembla oriental, molt encisadora. No passa res, però ho agraïm. Quan ens visiten autors de l’est, dels antics imperis xinesos, japonesos i grecs, la biblioteca s’omple d’un aroma que ens encisa a tots. Però Jesús de Natzaret continua presidint la celebració.

La vida de Jesús traspassa fronteres físiques i espirituals, però en el cas de les nostres festes de la Literatura, el sol fet de tenir entre nosaltres el llibre dels quatre evangelis, el Nou Testament, i tenir-lo en tot moment i per sempre a la nostra disposició, disposats a obrir-se en qualsevol moment, pròdigs i magnànims com ho són els llibres des de la seva concepció, ens proporciona el benestar espiritual més gran. I també físic. Tot Jesús de Natzaret, les seves paraules, els seus fets, els seus gestos, tot ell, va voler fer-se literatura per nosaltres. La seva voluntat en aquest sentit va tornar-se llibre. Més que cap altra cosa sagrada, Jesús és un llibre. Jo crec que el homes no ho hem valorat prou. L’Eucaristia també és la seva literatura, no només la seva carn i la seva sang. Tenir consciència de que podem disposar de Jesús, físicament i espiritualment, sempre que calgui, d’ell, gràcies a la nostra biblioteca, als llibres, al seus evangelis, al seu Nou Testament, és l’alegria més gran que podem tenir en aquest món nostre de lectors fidels que som.

Gràcies als llibres, Jesús és al nostre abast sempre. La seva presència és permanent. «Jo estaré sempre entre vosaltres», ens digué. I el Nou Testament n’és la prova més intel·ligible i accessible que tenim. De la mateixa manera que Jesús es va fer Eucaristia i va consagrar el pa i el vi, també consagrar la Literatura a través de l’Esperit Sant quan va convidar els evangelistes a redactar la seva vida. A posar-la per escrit, on també es fa el memorial de la seva mort i resurrecció. El llibre del Nou Testament fa per escrit, i per història i per veritat, el memorial de la mort i la resurrecció de Jesús de Natzaret, el nostre convidat d’honor de les nostres festes literàries. Potser més que les misses de les Catedrals. No sé si existeix cap temple catòlic dedicat al Nou Testament, però estaria bé que n’hi hagués uns quants al món, a tots els pobles i a totes les ciutats, i s’hi fessin clubs de lectura. Dedicar una catedral a un llibre com aquest, el Nou Testament, és celebrar el que diu i exposa: és la mateixa vida i obra de Jesús, una vida i una obra que no té fi ni final. Un llibre que continua obert i continuarà obert fins el dia que l’Univers s’extingeixi, si és que algun dia ho fa.

Bé, tot això son curolles d’uns lectors que tenim una fe de pedra picada, com també la tingueren els apòstols que participaren d’aquell sant sopar del Dijous Sant. Fem festa per tot plegat, per la Literatura, per la Lectura, pels Fets i per la Vida. Tot plegat ens porta la felicitat i l’alegria cristianes. És per totes aquestes realitats que ens ho passem tan bé i ens divertim tant. Que el llibre del Nou Testament sigui el més important de la biblioteca no ens ha de sorprendre, perquè és el que ha engendrat tots els altres. Cada vegada que llegim i comentem aquest llibre amb plena consciència rebem la sagrada eucaristia. Una biblioteca, i la meva biblioteca més que cap altra, és un temple. Temple de l’Esperit Sant, Lloc Sagrat, Casa de Déu. Res d’essencial no hi manca. És per aquest motiu que expulsem del seu si a tots els lectors que hi volen fer festes sacrílegues.

Un sacrilegi és una profanació. És una blasfèmia en contra d’alguna cosa o d’algú. Profanar els llibres és, a casa nostra, el sacrilegi més gran que existeix. Profanar el Nou Testament és guanyar-se l’expulsió del Paradís dels Llibres. El Nou Testament no és un llibre de culte, en el sentit litúrgic de la paraula. O sí. No ho sé. El que vull dir és que és un llibre d’acció fraternal, amistós. És el Llibre de l’Amistat per excel·lència. El seu autor, Jesús de Natzaret, té una sola idea al cap: escampar la seva amistat entre els homes. Per a executar el seu projecte sublim fa i faria el que fos. Fins i tot, deixar-se morir o matar. No deixa d’anunciar aquest seu projecte extraordinari mitjançant paraules i paràboles, miracles i prodigis de tot gruix i calibre, curacions de malalties físiques i psíquiques, festes de celebració i alegria. Oferiment de si mateix en les matèries humanes i divines més diverses, ajudes als més pobres i desvalguts, als més vulnerables, però també als rics i als poderosos. Ningú no és exclòs de la seva infinita amistat. Del seu infinit amor.

A la meva biblioteca, i a través dels nombrosos llibres que la formen, destaca per tot arreu el condiment indispensable de l’amistat. Tots els llibres de la meva biblioteca personal i compartida tenen la mateixa procedència i el mateix destí: el de l’amistat i el de l’amor. Estimeu-vos els uns als altres, diu el protagonista principal d’aquest meravellós llibre que porta per títol Nou Testament. Aquest és el resum que celebrem els lectors reunits en aquest món màgic i sagrat de la Literatura Universal. Aquesta és la nostra festa del llegir, del pensar i de l’escriure: del viure.