Una gran oportunitat per al nostre diputat sobiranista

Pel que fa a les demandes que es poden posar damunt la taula, vet aquí la meva llista:

- Reconeixement del dret a l’autodeterminació, com és obvi.

- Indult o amnistia per a Valtònyc.

- Concert econòmic.

- Condonació dels 9.000 milions de deute provocats per l’infrafinançament de l’Estat espanyol espoliador.

- Pagament del deute històric sanitari, de 2.800 milions d’euros segons el sindicat mèdic.

- Pagament dels 443 milions del conveni ferroviari signats per Zapatero (PSOE).

- Gestió de ports i aeroports.

- Competències en immigració.

- Prohibició de venda d’habitatges a no residents.

- Múltiplex de TDT per poder rebre tots els canals en català.

- Versió en català de totes les plataformes de televisió.

- Inversió de xoc en normalització del català a les Balears, com a mínim per una quantitat equivalent a la que se’n du el Instituto Cervantes.

- Obligació del coneixement del català per a jutges, fiscals, policia i militars.

I podríem continuar, sense oblidar que l’objectiu final d’un diputat sobiranista, per definició, és dur el seu país a la independència. Ens trobam davant una magnífica ocasió, per tant, perquè la veu de les Balears es faci sentir a Madrid i arribi fins al racó més espanyolitzat del nostre territori, i per espolsar-nos de damunt el paparró del derrotisme i el «no hi ha res a fer». El que seria una traïció en tota regla, en canvi, tant al país com a les paraules del mateix diputat, és votar Pedro Sánchez a canvi de no-res. Això sí que no tindria perdó.